Ventura Pons

He passat l'estiu a Cadaqués, malgrat que he hagut de baixar a Barcelona un parell de vegades per resoldre algunes coses pendents de la feina. Vaig descobrir Cadaqués amb vint anys, i des de llavors sempre hi passo l'estiu. Encara recordo l'època quan l'aigua potable venia en barco des de Roses i es canalitzava amb una mànega per distribuir-la entre la població. Això va durar fins als anys seixanta. L'estiu per mi significa seure sota els pins, llegir, escriure i rebre els amics que em vinguin a veure. La meva mare cuinava molt bé i al meu pare li agradava rebre la gent a casa. Així que jo he sortit molt casolà. Per mi és una joia poder estar al voltant d'una taula amb els amics fins a les sis del matí, si et ve de gust. No acostumo a beure gaire alcohol, però una ampolleta de vi no falta mai. La idea d'estar sota els pins és important perquè no m'agrada la platja. Allà pots estar tranquil i fresquet, encara que no facis res, simplement badant i veient com passa el temps. Durant l'agost és quan escric els guions de les pel·lis, i d'allà és d'on ha sortit el meu llibre de memòries que s'ha publicat aquest any. Igualment, la veritat és que aquest estiu he cuinat i llegit poc. Vaig començar un llibre de Camus que no em va agradar gaire, i ara mateix me n'estic llegint un de la Marta Rojals que ha estat un petit descobriment. Es diu Primavera, estiu, etc. i és molt interessant. Per sort, tenim un país on estan sortint coses molt bones en tots els àmbits.