Publicitat
Publicitat

Vergonya d'estiu #Catalunyafacts

A l'estiu totes les vergonyes es veuen més, a la platja i al Parlament. I ahir vam haver de prendre una cullerada de les grosses de la medecina aspra de la vergonya col·lectiva. Cada estiu tenim un serial -a vegades tràgic, com l'any de l'incendi d'Horta- que exhibeix impúdicament el baix nivell de la nostra classe política. L'agost del 2007, després de la gran apagada, va ser especialment humiliant veure que Manuel Pizarro -aleshores president d'Endesa i precandidat bluf del PP- es pixava a la cara dels diputats catalans i els deia que plovia. Però sempre es pot caure més baix, i ho hem aconseguit. Perquè ara tenim Twitter, un microscopi que amplia mil vegades les vergonyes si no tenim vergonya, i tot indica que no en tenim. Només cal mirar-se el #menafacts d'ahir. Ja va ser dur, al matí, empassar-se les pallassades del conseller Zipi -o ell és Zape i Cleries és Zipi?- i els retrets de pati d'escola intercanviats pels diputats: Turull (CiU) i Herrera (ICV) haurien de canviar de guionista; els diàlegs són molt dolents. Però la tarda, a la xarxa, encara va ser pitjor. Els tuits graciosos sobre la desastrosa compareixença del matí fabricats per membres i exmembres dels aparells de propaganda dels partits -alguns retuitejats pels il·lustres diputats- es podrien denunciar com a acarnissament. Fets justiciables: "Lluita contra l'evasió de capitals: les illes Caiman anuncien que deixaran d'acceptar xecs del #pirmi"; "Botín és un mindundi comparat amb els que cobren #PIRMI"; "Dones que cobren la RMI i ho dilapiden tot a la joieria"; "Si Punset cobrés el PIRMI no hauria de fer anuncis de Bimbo"; "Un receptor del #Pirmi va llogar Beyoncé per a un concert privat". I n'hi ha més. Sentència? Algú hauria de dictar-la, #Catalunyafacts.

Més continguts de