La Via Laietana exigeix el mateix tracte que Mitre o la Diagonal
Pressionen Colau perquè hi impulsi una reforma que guanyi espai per al vianant en detriment del cotxe
BarcelonaHa sigut la tendència dels últims anys en l’urbanisme barceloní. I és, també, una de les consignes ideològiques que repeteix l’equip de l’alcaldessa Ada Colau en matèria de mobilitat: anar reduint les calçades per donar més protagonisme a la vida dels veïns. Des del mandat anterior, la ciutat ha anat veient com creixien les voreres d’artèries tan transitades com la ronda General Mitre, la Diagonal o el carrer Balmes, i com això implicava la desaparició d’algun carril per a la circulació. En el cas concret de la Diagonal, a més, ara l’equip de govern té entre cella i cella la connexió dels tramvies entre les Glòries i la plaça Francesc Macià, que suposarà, segons el projecte en estudi, limitar-hi la circulació a dos carrils per sentit.
En canvi la Via Laietana, una altra de les artèries de la ciutat, fa anys que es mira amb enveja aquests projectes i espera, amb més o menys paciència, el seu torn. Per aquesta raó, la nova associació de comerciants considera que ha arribat el moment de dir prou. Tant ells com les associacions de veïns d’aquesta zona estan farts de veure com els grans projectes de reforma es perden entre debats polítics i falta de pressupost. Les hemeroteques, de fet, estan plenes de referències del tipus “Aquest cop, sí” o “Es desencalla” per referir-se a una reforma, la de la Via Laietana, que no s’ha arribat a produir.
El govern municipal ha inclòs entre els seus projectes per a aquest mandat obrir un procés participatiu “ampli” amb l’objectiu de convertir la Via Laietana en un “eix cívic” i revisar el projecte previst per governs anteriors. L’equip d’Ada Colau assumeix com a repte la reducció de trànsit, en la línia de les actuacions enfocades a pacificar carrers de la ciutat que ahir desgranava aquest diari.
“Ja ens toca”, sentencia Xavier González, president de l’associació de comerciants, que després d’haver mantingut un primer contacte amb la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, creu que, altre cop, es deixa la de la Via Laietana com una de les reformes no prioritàries. I per això ara els comerciants engeguen una campanya de pressió, a través d’un manifest, que volen que firmin el màxim nombre d’entitats de la zona per reivindicar “la necessària vertebració” dels barris separats, per la força, quan es va obrir aquest carrer.
La seva proposta passa per guanyar espai en unes voreres que, en determinats trams d’aquesta via, superen per poc els tres metres, i fer-ho a costa de retirar el carril central de circulació, el que facilita els girs. Per aquesta artèria hi circulen cada dia entre 40.000 i 50.000 cotxes i els fluxos turístics hi són una constant que, a estones, col·lapsen les voreres, tot i les millores introduïdes durant el mandat passat, que van servir per desplaçar les parades d’autocars turístics.
Fins ara les propostes de reforma -la més agosarada de les quals havia arribat a preveure la conversió en zona de vianants de tot el carrer- han mort en processos participatius no materialitzats i per la falta d’entesa política, i els veïns de la zona volen ara concrecions i terminis. La regidora socialista Itziar González, per exemple, que tenia clara la necessitat de reduir-hi carrils de circulació, va assumir el repte de tenir la reforma feta ja durant el mandat de Jordi Hereu.
Reducció de trànsit
“Vam creure que la cosa era imminent, però tampoc llavors es va acabar concretant”, remarquen des de l’associació de comerciants, que ha encarregat un informe sobre la contaminació acústica d’aquesta via per reforçar les seves demandes. L’estudi constata que hi ha un excés de soroll i, de fet, la demanda de reducció de trànsit avança en la línia fixada en el Pla de Mobilitat Urbana, que dicta una reducció del 21% de l’ús del vehicle privat fins al 2018 atenent, sobretot, criteris ambientals i de salut. Una passejada atenta per la Via Laietana no deixa lloc a dubtes: l’espai pertany als cotxes i la vida ciutadana hi és una desconeguda. Els vianants transiten com poden per les estretes voreres, entre grups de turistes amb maletes. “La gent no hi ve, no és agradable”, remarca el president de l’associació de comerciants, que creu que una Via Laietana “humanitzada” contribuiria a vertebrar la vida del Casc Antic i el Barri Gòtic i a ser una alternativa per a espais col·lapsats com la Rambla.
“Ja no queden habitatges residencials”, lamenten els comerciants, que han vist com edificis -alguns d’emblemàtics i de catalogats- han quedat buits i no han recuperat cap mena d’ús, però també com algunes de les botigues de la zona han optat per traslladar-se a espais amb més vida. Per tot plegat, els comerciants consideren que les seves demandes s’alineen completament amb l’ideari de l’equip de govern de Barcelona en Comú, que defensa la necessitat de restar pes al vehicle privat i conquerir calçades a favor dels vianants.
Durant el mandat passat, la Via Laietana va viure una reforma suau. La decisió va ser desplaçar les parades d’autocars que, fins llavors, hi havia a la plaça Ramon Berenguer el Gran i a la plaça d’Antoni Maura a altres punts de Ciutat Vella, com el passeig Colom. De cara a aquest mandat, els plans per restar protagonisme al vehicle privat semblen més concretats en vies com Girona, Príncep d’Astúries o Gran de Sant Andreu.
