Publicitat
Publicitat

Francesc Torres mostra els vestigis dels atemptats en una instal·lació

Viatge gràfic al cementiri d'objectes de l'11-S

Hi ha una funda d'ulleres plena, amb les lents carbonitzades. Hi ha un Bugs Bunny gegantí, un vaixell de paper, boles de carbó que, si algú intenta tallar amb un bisturí, revelen una estructura feta de paper de carta. Hi ha cotxes de bombers cremats només per una banda, bigues de ferro doblegades com plastilina. Hi ha una enorme esfera de magma volcànic (2,5 m x 1,80 m) que en realitat són quatre pisos compactats de la Torre Nord...

Són les restes dels atemptats que l'11 de Setembre del 2001 van canviar el curs de la història. Tot el que va anar apareixent mentre es netejava la Zona Zero. L'Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey, propietària de les torres, va decidir dipositar tots aquells vestigis a l'hangar 17 de l'aeroport JFK de Nova York. Aquella nau immensa, de 24.000 m , es va transformar en un cementiri d'objectes, tancat al públic, símbol material tant de la destrucció arquitectònica com de les vides volatilitzades.

L'artista Francesc Torres (Barcelona, 1948) ha documentat fotogràficament tot aquest material i l'ha reconvertit en una instal·lació, Memòria fragmentada , i en un llibre publicat per National Geographic. La instal·lació es presenta a partir de demà a l'Imperial War Museum de Londres. Gairebé de manera simultània, també es veurà a Barcelona (CCCB, del 9 de setembre al 3 de novembre), Nova York (International Center of Photography, 9 de setembre-8 de gener) i Madrid (CentroCentro. Palacio de Cibeles, del 16 de setembre al 31 de gener).

El destí final de la majoria d'aquests objectes és el Museu Nacional de l'11 de Setembre, la inauguració del qual està prevista per al 2013. Ara per ara, moltes de les peces s'han dispersat, en cessions a altres centres i institucions d'arreu dels Estats Units. Francesc Torres va tenir la sort de ser una de les poques persones assabentades de l'existència de l'hangar 17, i d'obtenir el permís per visitar-lo (primer sense càmera) i deixar-ne constància gràfica.

"El gran encert va ser que, des del principi, es va tractar tot aquell material amb criteris museístics. Van contractar dos conservadors que havien treballat al Metropolitan. Es van instal·lar controls d'humitat per estabilitzar els objectes. Tota la tasca de conservació es feia de manera experimental, no n'hi havia precedents -explica Torres-. En això els nord-americans estan molt avançats. Estic segur que dels atemptats de Madrid no es va guardar res".

"Quan jo el vaig veure era el millor museu que s'hagués pogut tenir mai sobre l'11-S". Entre el 2006 i el 2009 va inventariar tot aquell material. Mentrestant, s'anava plantejant què prioritzava, i quina forma definitiva volia que tingués l'obra resultant. "No es podia manipular res, ni jo ho pretenia. Vaig tenir la sort que la directora del futur museu, Alice Greenwald, sabia que la millor manera d'abordar i assumir un drama com el de l'11-S era per la part performativa, de l'art. Els va agradar la meva proposta de documentar-ho perquè, a més, veien que s'acostava el desè aniversari dels atemptats i que, com que encara no hi havia seu per al museu, fer alguna exposició prèvia era una manera de mostrar que tot estava en marxa".

Amb càmera analògica

La primavera del 2009, i durant cinc setmanes, Torres es va dedicar en cos i ànima a acabar el projecte. Va fer les fotografies definitives amb una càmera analògica amb format panoràmic 6 x 12 m. "M'ho volia posar difícil per haver-m'ho de suar. A més, volia garantir una molt bona qualitat de les imatges", explica. El format final ha acabat sent una projecció en pantalles de 2,5 m x 5 m, acompanyades d'un objecte procedent de l'hangar 17. El conjunt forma una instal·lació que és i no és diferent en cada un dels museus on es presentarà. A Londres, la peça que acompanyarà les imatges projectades és un tros de biga; a Barcelona, les restes d'una escultura de Calder; a Nova York, un vaixell de paper; i a Madrid, que per la configuració de la sala necessita dos objectes, hi haurà un maniquí amb un vestit d'una de les botigues de sota les torres i un expositor d'ulleres d'una farmàcia, sorprenentment intactes després dels atemptats que van canviar el món.

Més continguts de