EDUCACIÓ SUPERIOR
Societat 13/06/2012

De Víctor Català a Bibiana Ballbè, el català de selectivitat

Pío Baroja i Eduard Punset van ser les opcions en la prova de castellà de la selectivitat. A la de català, Víctor Català o un article de Bibiana Ballbè a l'ARA. Tot enmig del blindatge informatiu per por a protestes.

Sònia Sánchez
2 min
Un total de  161 alumnes van fer la prova a l'Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF.

BARCELONA.Magalí Túnica va sortir ahir molt satisfeta de la prova de català de la selectivitat. "He disfrutat molt fent-la", confessava. I s'explicava: "M'agrada molt la Bibiana Ballbè". De festa: estrelles i diamants a Nova York , un dels articles de Ballbè a l'edició d'estiu de l'ARA, era l'opció B de la prova de català d'aquest any. A l'opció A, Drames rurals, de Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert, 1869-1966).

Però el cas de la Magalí no és la norma general, segons la secretària general del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Maria Dolors Martí, que participava a la prova. "En aquesta edat llegeixen pocs diaris i no estan acostumats a aquests tipus d'articles periodístics", explica. Per això diu que gairebé tots els alumnes amb qui va parlar havien optat per Víctor Català. "El veuen més pròxim perquè l'han llegit a classe", com a lectura obligatòria del batxillerat.

Segons Martí, el nivell de dificultat de la prova de català va ser el mateix de sempre -"correcte", al seu parer-, amb un sol canvi: "Els enunciats de les preguntes són més clars i eviten l'ambigüitat d'altres anys".

Les proves havien arrencat amb la llengua castellana. Els 30.338 catalans que fan aquest any la selectivitat podien escollir entre El árbol de la ciencia , de Pío Baroja, i un text d'Eduard Punset sobre la comunicació oral i escrita. Ambdós textos eren "assequibles i gens complicats", exposa el professor de llengua espanyola a la UB i membre d'un dels tribunals de la prova, Joan Burguera, que destacava l'amplitud del "ventall de registres lingüístics" de l'examen. Els alumnes havien de respondre des del significat que afegien a la frase unes emoticones fins a la tercera persona del plural del futur simple de subjuntiu del verb caber ( cupiere ). "D'una banda, un registre molt viu i de l'altra un temps verbal que ja no es fa servir", resumia Burguera, que defensava la introducció de les emoticones en un examen de llengua perquè "no deixen de ser un registre que ara s'utilitza molt per contextualitzar les frases".

La novetat de la selectivitat no era en els exàmens, sinó en les mesures de seguretat extraordinàries amb què el Govern va blindar la prova, per por que les protestes o boicots per l'augment de preus de la universitat pública enterbolissin la jornada. Per això les preguntes no es van fer públiques -ni es van entregar als vocals dels tribunals, que van manifestar una queixa formal- fins al final de la jornada.

stats