Publicitat
Publicitat

Els científics busquen noves estratègies per acabar amb el càncer, que cada any mata milers de persones. Estan creant virus especials, autèntiques armes per aniquilar cèl·lules malignes

Virus per destruir tumors

L'any 1951, un nen de quatre anys amb leucèmia va contreure la varicel·la. El fetge i la melsa, inflats a causa del càncer, no van trigar gaire a tornar a la normalitat i l'elevada quantitat de cèl·lules sanguínies va caure fins a nivells propis d'un nen sa. Els metges que el tractaven, al Laboratory of Experimental Oncology de San Francisco, estaven encantats d'aquesta millora sobtada. Però la benedicció no va durar pas gaire. Un mes més tard, la leucèmia tornava a manifestar-se i a progressar amb rapidesa fins a causar la mort de l'infant.

A principis del segle XX no hi havia gaire a fer amb els malalts de càncer. Llevat que els cirurgians poguessin extirpar el tumor, la malaltia normalment feia via cap a la fi de manera ràpida i inevitable. Però en desenes de casos descrits al llarg dels anys, els metges van observar una tendència peculiar: els malalts de càncer sovint experimentaven un breu període d'alleujament dels seus mals en contreure una infecció vírica.

No era cap casualitat. Segons han descobert els investigadors, els virus comuns de vegades ataquen les cèl·lules dels tumors. Durant dècades, han intentat controlar aquest fenomen per obtenir-ne un tractament contra el càncer. Ara, després d'una llarga successió de fracassos, s'apropen a l'èxit, utilitzant virus específicament desenvolupats per eliminar el càncer. "És un moment apassionant", diu el doctor Robert Martuza, cap de neurocirurgia a l'Hospital General de Massachusetts i catedràtic de neurociència a la Harvard Medical School. "Crec que funcionarà en determinats tumors, amb certs virus". Ja es fan assajos avançats amb els candidats, observa.

Les cèl·lules cancerígenes poden reduplicar-se de manera brutal, però hi ha una contrapartida: no poden repel·lir la infecció amb tanta efectivitat com les cèl·lules sanes. De manera que en els últims temps els investigadors han treballat per crear virus que siguin massa febles per fer mal a les cèl·lules sanes però prou forts per envair i destruir les cèl·lules del tumor. Ha estat un repte complicat i llarg.

A la recerca del millor virus

El camí va començar l'any 1904, quan els investigadors es van adonar que les dones amb càncer cervical es refeien temporalment quan els subministraven la vacuna de la ràbia.

A mitjan segle, els metges administraven virus vius a malalts de càncer. Van provar d'infectar nens malalts terminals amb la pòlio i amb adenovirus. Van infectar malalts amb una mescla feta amb excrements de nens sans, pollastres malalts i "una suspensió de melsa felina" de gatets infectats amb la pesta dels gats.

Aquests experiments van donar mals resultats. El càncer tornava, i en els pitjors casos les injeccions provocaven "el desenvolupament d'una infecció letal", segons un informe de l'any 1964 de l'American Journal of Pathology .

Per un temps aquest camp de recerca va ser abandonat. Però l'any 1991, Martuza va reciclar la idea i va utilitzar el virus de l'herpes simple (VHS-I) contra el càncer.

L'herpes, un bon candidat

El genoma del VHS-I és comparativament gran i pot acollir una certa quantitat de mutacions i de supressions. Martuza va afeblir el virus eliminant-ne alguns gens. El virus modificat va ser injectat en ratolins amb càncer cerebral i va provocar la remissió de la malaltia. Però la majoria dels ratolins van morir d'encefalitis.

L'any 1990, Bernard Roizman, un viròleg de la Universitat de Chicago, va trobar un gen mestre en el virus de l'herpes. Quan aquest gen és eliminat, el virus deixa de tenir prou força per superar les defenses de les cèl·lules sanes. Però va resultar que el virus modificat estava tan minvat que només podia alentir el creixement del tumor.

Més endavant, el 1996, el doctor Ian Mohr, viròleg de la Universitat de Nova York, va topar amb una forma del virus minvat de Roizman més efectiva. El va exposar repetidament a les cèl·lules del càncer fins que una nova mutació del virus va desenvolupar la capacitat de replicar-se en aquestes cèl·lules. Mohr va desenvolupar una manera de fer que el seu virus s'escapés al sistema immunitari i el va convertir en un agent anticancerigen encara més potent.

Assajos en marxa

A diferència de la quimioteràpia, que pot disminuir l'efectivitat amb el temps, els virus oncològics es multipliquen a l'interior del cos i guanyen força mentre progressa la infecció. A més, per atacar directament les cèl·lules cancerígenes, n'hi ha que produeixen una resposta immunitària dirigida contra els tumors.

Actualment, es fan assajos clínics amb uns quants virus que podrien ser útils contra el càncer, dos dels quals ja estan en la fase III. S'estan fent assajos amb una forma artificial de Vaccinia virus (l'agent víric que va ajudar a eradicar la verola) contra el càncer de fetge en fase avançada, el tercer tipus de càncer causant de més morts. Segons els resultats més recents, la supervivència dels pacients tractats amb dosis elevades del virus JX-594 es va doblar, respecte als 7 mesos dels malalts tractats amb petites dosis. "Veure aquesta resposta en una prova aleatòria és senzillament inaudit", diu Tony Reid, director d'investigacions clíniques de la Universitat de Califòrnia, San Diego, que no té cap lligam financer amb els fabricants del virus.

S'estan fent assajos avançats amb un virus d'herpes basat en el descobriment original de Mohr: les dades inicials mostraven una taxa de resposta del 26% en regressió i supervivència dels malalts. S'estan fent assajos amb un reovirus per lluitar contra el càncer de cap i de coll, sovint difícils de tractar. Segons els investigadors, els efectes secundaris del tractament amb aquests virus són mínims, i consisteixen, per exemple, en fatiga, nàusees i dolors. "En comparació amb la quimioteràpia estàndard, uns símptomes com els de la grip són força raonables", diu Reid, que ha tractat centenars de pacients amb virus oncològics.

Bones perspectives

Segurament els virus oncològics trobaran un espai en la medicina, sobretot conjugats amb altres tractaments per lluitar amb tumors difícils i agressius, diu Gary Hayward, viròleg del Johns Hopkins Herpesvirus Research Program. Però la "biologia és complexa", adverteix Hayward, i segurament els progressos seran graduals.

Mulvey dirigeix actualment una firma de Baltimore que assaja amb virus per lluitar contra el melanoma i el càncer de bufeta.

Més continguts de