Publicitat
Publicitat

Comença la 23a edició del Festival de Fotoperiodisme Fernando Moleres retrata joves africans a la presó

Visa Pour l'Image pren Perpinyà

Entre avui i l'11 de setembre, Perpinyà també és, entre d'altres, Guatemala, Uganda, el Regne Unit, Bangla Desh, Birmània, el Japó, el Sudan, Tunísia, Egipte, Líbia, l'Afganistan o Haití. Els conflictes i les ferides obertes d'aquests països i ciutats s'han instal·lat en onze espais de la ciutat amb motiu de la 23a edició del Festival Internacional de Fotoperiodisme. El dia 5 de setembre, un cop acabi la setmana dedicada als professionals, el públic podrà visitar les 24 exposicions en què els fotògrafs seleccionats mostren les circumstàncies més extremes sense filtres ni pal·liatius. A les imatges d'aquests fotògrafs no hi ha lloc per a la interpretació ni el dubte. L'any passat, Visa Pour l'Image va atraure 225.000 visitants i va deixar una xifra de negoci de 3,2 milions d'euros.

Les exposicions que es poden veure enguany aborden temes d'actualitat i d'altres que, malauradament, ja fa anys que duren. Hi ha representades les revoltes als països àrabs, els efectes del terratrèmol al Japó o les seqüeles de la catàstrofe que va viure Haití al gener. El festival no oblida altres conflictes com els d'Israel o l'Afganistan, i també s'endinsa en altres realitats com la massificació de les presons llatinoamericanes, els psiquiàtrics xinesos, els nens soldats de Somàlia i els efectes del canvi climàtic a Birmània.

Els millors fotoperiodistes

A Visa Pour l'Image només hi són els millors. Entre els que compten amb una trajectòria més sòlida hi ha el fotògraf de Bilbao establert a Barcelona Fernando Moleres (1963). Ha guanyat el World Press Photo en dues ocasions i ha quedat finalista del prestigiós premi de fotografia nord-americà Eugene Smith. Ara presenta L'empresonament de joves a l'Àfrica, un reportatge compost per vuitanta fotografies que retraten les esfereïdores condicions de vida dels menors empresonats a Sierra Leone, el Sudan i Moçambic. Malgrat que la majoria dels països africans han ratificat la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Nens del 1980, que prohibeix empresonar menors de divuit anys, molts nens abandonats en aquests països acaben a la presó. "En el cas de Sierra Leone, molts d'aquests menors es van quedar orfes i sense família arran de la guerra civil que va assolar Sierra Leone durant deu anys. Es van anar a refugiar a les ciutats. Vivien al carrer i van acabar a la presó", relata el fotògraf. Moleres va tenir coneixement d'aquest tema, poc tractat, a l'edició de Visa Pour l'Image del 2007 a través d'una exposició de la fotògrafa nord-americana Lizie Sadin sobre els menors empresonats arreu del món. "L'Àfrica no té res a veure amb la resta", afirma.

Moleres va trigar sis mesos a trobar l'oportunitat d'entrar en alguna d'aquestes presons. Contactar amb algunes ONG importants no va servir-li de res. Es va posar a treballar el febrer de l'any passat i va tornar dos cops més a l'Àfrica, a l'agost i a l'octubre. Aquest reportatge ha sigut publicat a França, el Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Noruega i Espanya, en mitjans com Le Monde , The Independent , The Sunday Times, De Spigel i El País . I el projecte encara està obert. Ara vol investigar quins països africans tenen programes de rehabilitació a les presons i fer un altre reportatge.

Més continguts de