Publicitat
Publicitat

VIATGES

A Catalunya ja hi ha 30 aeroclubs, davant la creixent passió per pilotar avionetes

"Volar és deixar a terra totes les preocupacions"

"E nlairament immediat", comunica per ràdio Carles Manich un cop ha comprovat que tots els indicadors del seu ultralleuger funcionen correctament. Pocs segons després les rodes deixen de tocar terra. El Carles és instructor de vol i propietari de l'Aeroclub Costa Brava des de l'any 1983. "Vaig ser el primer a introduir a Espanya un avió ultralleuger esportiu", informa, orgullós.

Aquests avions s'enlairen a poc més de 60 km/h i la seva velocitat de creuer està entre els 140 km/h i els 160 km/h. No necessiten gaire més de 100 metres de pista per aterrar i poden fer-ho en gairebé qualsevol lloc. "Un cop a l'aire el primer que es veu és la desembocadura al mar del riu Ter, en una banda els camps d'arròs i a l'altra el golf de l'Empordà", descriu el Carles.

A l'aeroclub hi treballen també el seu fill, durant els mesos d'estiu, i un altre instructor, Raimon Gispert, que abans pilotava avions comercials. "He portat avions grans durant uns quants anys però ara m'he adonat que aquí és on puc volar de veritat", expressa el Raimon. Carles Manich fill, per la seva banda, ajuda en tot el que li demanen: és oficial de vol i a més s'encarrega totes les nits dels sopars que des de fa un any ofereix el club. "Dinars sempre n'havíem fet, però des de l'any passat obrim als vespres. Normalment agafem grups grans i servim menjar africà que prepara la nostra cuinera, l'Uma." Volar, menjar i sobretot desconnectar es converteixen en prioritats en aquest petit racó de món que Carles Manich ha aconseguit crear. "La gent ve aquí i s'oblida de tots els problemes, les converses es tornen animades, el temps s'alenteix i no hi ha pressa. D'això es tracta, en el fons, de volar i deixar a terra totes les preocupacions", comenta mentre a sota, a no més de 150 metres, les onades trenquen contra les illes Medes. "Des d'aquesta altura pots veure el fons del mar, els bancs de peixos i fins i tot alguns submarinistes".

A terra, una vintena d'avions esperen dins l'hangar que els seus propietaris els treguin a volar. El Carles explica que els més aficionats fan trajectes llargs -"la setmana passada uns van volar fins a Sardenya"-, i que ni la gasolina, ni l'autonomia, ni trobar un terreny per aterrar són un problema. En primer lloc, perquè un ultralleuger pot recórrer una distància d'unes cinc hores sense haver de fer gasolina. En segon lloc, perquè en els últims deu anys el número d'aeroclubs ha augmentat molt: "Només a Catalunya ja n'hi ha 30, i a Espanya, 450". Finalment, perquè "com que funcionen amb combustible convencional, en qualsevol moment és possible aterrar en una carretera per on no passin gaires cotxes i fer gasolina en una gasolinera.

Revisions dels avions

Cada 100 hores de vol els avions han de passar revisions obligatòries, de les quals s'encarrega ell mateix. "La vida d'aquests aparells és molt llarga perquè a cada revisió vas canviant peces i així sempre es mantenen com nous". El Carles, a més, es dedica també a la fabricació d'avions. Des que va començar fins ara n'ha fabricat i venut 500.

Ell remarca que "aquesta afició surt més econòmica que comprar i mantenir una llanxa, per exemple". Però no tothom es compra un avió. Moltes de les persones que volen ho fan amb algun dels instructors de l'aeroclub amb classes d'una hora. El preu és de 120 euros i el recorregut es decideix segons els desitjos del client i les condicions climàtiques. En un dia d'agost, que és quan ve més gent, es poden arribar a fer fins a deu hores de classes. "A l'estiu comencem a les 9 del matí i mentre hi ha demanda no deixem de volar fins que se'n va el sol, cap a les 9 de la nit. A l'hivern, en canvi, és més tranquil i fins que no arriba el cap de setmana poca gent pot escapar-se per gaudir d'una estona de vol".

Però els projectes del Carles van més enllà. "Estic preparant l'obertura d'un aeroclub com el de l'Empordà a Tanzània. La idea és sobrevolar la sabana a poca velocitat i a no gaire altura per poder contemplar els animals des de l'aire", explica entusiasmat amb vista a la futura expansió. I això no és tot: d'aquí poc temps el Carles veurà realitzat un dels seus somnis: "He aconseguit una rèplica exacta de l'avioneta de la pel·lícula Memòries d'Àfrica , gràcies a la qual vaig començar a descobrir i a enamorar-me d'aquest continent". Mentre posa en marxa el nou projecte, però, el seu oasi particular als aiguamolls de Pals segueix atraient cada dia més curiosos que, després d'un primer tast de vol, difícilment poden evitar repetir. "La gent ve per provar una experiència diferent, per desconnectar, i s'acaben convertint en addictes a la sensació de control i seguretat que se sent en volar".

Més continguts de