Publicitat
Publicitat

UN DIA A ORDIS

L'èxit depèn de la capacitat d'engrescar els veïns

Vols viure en un ecopoble?

Vols viure en un ecopoble? O en una ecociutat? O en un ecobarri? O en una ecocomunitat de veïns? L'escala de l'acció depèn de la capacitat d'engrescar la gent del teu entorn per fer-ho realitat. Un exemple, el primer exemple, a Catalunya: el poble d'Ordis, a l'Alt Empordà, que s'ha proposat ser un ecopoble. Per aconseguir-ho, ha centrat l'operació en tres aspectes: l'estalvi energètic, l'eficiència i la generació alternativa d'energia.

Maria Crehuet, alcaldessa de la localitat, avança i confessa que tot just estant començant, que és un projecte a llarg termini. La iniciativa va sorgir de la Institució Altempordanesa per a l'Estudi i la Defensa de la Natura (Iaeden)."Feia uns anys que treballàvem amb la plataforma Salvem l'Empordà en l'oposició a la MAT (la línia de molt alta tensió) i a grans parcs eòlics, i volíem passar a ser propositius; per això vam plantejar-nos fer una prova pilot en una població petita", explica Eduard Martí, membre d'aquest col·lectiu.

Per intentar evitar les inicials reticències del veïnat, que hi van ser, s'ha proposat una auditoria energètica. "S'han visitat les cases del poble i s'han fet estudis sobre l'energia que gasten, com la gasten, quan la gasten, com són les cases, quina orientació tenen, quin consum d'aigua fan, quins electrodomèstics tenen o si gasten llenya", explica. Alhora, es detecta quines possibilitats tenen d'incorporar plaques solars i petits aerogeneradors. Amb l'estudi a la mà, es donaran una sèrie de consells als veïns per millorar l'eficiència de cada casa amb tancaments més bons, aïllaments o costums. I també hi han estat involucrades les companyies elèctriques. "Estem estudiant fer un sistema de factura integrada que sigui la resta entre l'energia generada i la consumida". Alhora, Ordis ha incorporat les explotacions agràries per estudiar la possibilitat de generar biogàs i hi ha una empresa que fa un estudi per crear una petita central que generaria l'aigua calenta per a la calefacció de tot el poble.

Des que va sortir a la premsa, Ordis ha rebut un munt d'ofertes de fabricants de molins i plaques, entre altres. "No volem ser un Walt Disney d'energies renovables", alerta, contundent, l'alcaldessa. El poble està confeccionant una web per explicar la seva experiència, de manera que altres municipis puguin aprendre i aplicar el que s'està fent a Ordis al seu poble o ciutat.

Què vol dir una casa ecològica
Dos experts, Coque Claret i Dani Calatayud, tots dos arquitectes i professors de l'Etsav (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès) resumeixen què vol dir convertir un habitatge en ecològic. "Les cases no son ecològiques, és l'ús que en fem que pot ser més o menys sostenible. Es tracta primer d'analitzar com uses l'espai, després intentar estalviar el màxim d'energia pel seu funcionament i finalment intentar obtenir l'energia necessària amb fons renovables". Cal treure molts prejudicis i oblidar-se del que és políticament correcte. Els anglesos tenen el terme greenwashing per denominar el màrqueting que utilitza l'excusa del terme ecològic per trobar un forat al mercat, ja sigui un producte, un partit polític o una ciutat enmig del desert.

Coque Claret afirma que certa arquitectura ha convertit la sostenibilitat en un espectacle tecnològic i que "s'ha fet creure que, per ser sostenibles, els edificis han de tenir sistemes molt sofisticats i formes molt futuristes". Explica que molts cops és "més aparença que realitat".

Vet aquí una petita guia per fer de casa teva un lloc menys agressiu amb el medi ambient.

Controla casa teva
Està abaixada, la persiana? L'habitació està ventilada?

Abans de prendre cap iniciativa s'han de poder tenir dades. "Com saps que consumeix el teu cotxe? Perquè tens indicadors de temperatura, de revolucions, de velocitat. A casa només tenim la factura de la llum i del gas", expliquen els promotors de la iniciativa.

Amb un d'aquests aparells que mesuren la temperatura i la humitat, es pot comprovar quines habitacions estan més fredes, on hi ha més humitat, etc. Després cal veure com s'utilitza cadascuna. La persiana està abaixada o sempre oberta? Es ventila molt o mai? Hi ha radiadors encesos o l'aire condicionat? Cal la llum només de nit o tot el dia?

"Utilitzant bé els espais podem estalviar fins a un 40% d'energia, és el que hem fet en aquesta mateixa facultat", apunta Dani Calatayud. Cal recuperar costums tradicionals de les àvies, de tota la vida. Per exemple, a l'hivern, abaixar les persianes a la nit i apujar-les quan entri el sol. A l'estiu, al contrari. Fer servir la llum del dia el màxim possible. Ventilar les habitacions no més de cinc minuts. A l'estiu, crear ventilació creuada, és a dir, una línia de ventilació entre dues parts de la casa que tinguin orientacions diferents.

Invertir en aïllament
"El formigó no es pot conrear, els boscos, sí".

Un cop s'ha detectat per on es perd energia, calor o llum es poden fer algunes reformes a casa per millorar-ne el rendiment. Cal començar pels sistemes passius, és a dir, el que no requereix un funcionament mecànic. I el més important és l'aïllament. "Cada euro invertit en aïllament suposa un gran estalvi energètic". Per això, si has de construir finestres, envans o aïllaments, confia en materials renovables. La fusta és perfecta per a cobriments i finestres, la llana és ideal com a aïllament, etc. Aquests materials, a més de tenir un comportament excel·lent, es renoven. "El formigó no el pots conrear, els boscos, sí", expliquen.

Si no pots fer servir aquests materials, pensa en materials reciclats. Si has d'utilitzar un material nou, no renovable, mira que sigui almenys reciclable. En principi, caldria recordar la idea que com menys components de diferents materials tingui el que compres més fàcil serà de reciclar.

Redueix la teva empremta
Disminuir l'impacte dels nostres hàbits quotidians
Aquest és l'objectiu de tota l'operació: rebaixar el cost ecològic que provoquem al planeta. Per aconseguir-ho, abans hauríem d'analitzar els nostres hàbits quotidians.

Podríem començar preguntant-nos: Com és la nostra alimentació? I el transport que fem servir? O, fins i tot, de quina manera fem vacances?

Quin sentit té tenir una casa supersostenible si comprem tomàquets a l'hivern o taronges a l'estiu, que han de venir de les antípodes?

El mateix passa si anem amb un totterreny per la ciutat per portar els nens a l'escola o si viatgem tot sovint arreu del món amb avions. El preu que es paga per un bitllet low cost no és exactament el preu que en paga el planeta. És molt més elevat.

Amb tota aquesta informació podríem caure en l'error de pensar que només una vida al camp pot ser sostenible. Però no és així.

El nord-americà Colin Beavan es va proposar demostrar-ho i per això va crear el projecte No Impact Man, en què es tractava de reduir el seu impacte ecològic a zero durant un any sencer vivint en un apartament de Manhattan. La seva experiència ha quedat recollida en un llibre, un blog i una pel·lícula documental que demostren com s'ho va fer.

Renovar energies
Les plaques solars i els petits generadors.

Un cop feta la diagnosi i aplicades les mesures pertinents, es pot pensar en la possibilitat de tenir sistemes alternatius per generar tant escalfor com electricitat. "Hem d'aconseguir que la nostra casa consumeixi com un encenedor. Podem pensar en un encenedor solar".

Actualment, els aparells de generació d'escalfor han avançat molt, ja sigui per energia solar o per intercanvi tèrmic amb el subsòl.

En el cas de l'electricitat, la normativa no permet consumir l'energia que un mateix genera, però es pot vendre a la xarxa i comprar la que uses. Les plaques solars per a edificis de ciutat són cada cop més habituals i petits aerogeneradors instal·lats als terrats també.

Una comunitat pot arribar a reduir a zero el cost energètic dels seus inquilins amb aquests sistemes. A més, això genera un nou sistema de xarxa d'energia distributiva i no centralitzada, un sistema més democràtic, com explica en els seus llibres l'economista Jeremy Rifkin.

Coque Claret apunta a un altre sistema: "Les companyies haurien de vendre el servei, no el combustible. Així la recerca es basaria en l'eficiència no en el consum. La companyia del gas hauria de cobrar per les calories que em dóna no pel gas que gasto. Llavors s'esforçarien per fer que els escalfadors, les xarxes i les aixetes fossin molt eficients".

Més continguts de