Ala Montserrat la van haver d'ingressar el 2002 a l'hospital. Tenia 74 anys. I d'allà en va sortir no només curada, sinó que amb una nova vida. Aquesta nova vida va arribar amb una trucada de telèfon. L'hospital havia avisat els Amics de la Gent Gran que la Montserrat era una dona gran, vídua, que se sentia sola i que tenia molt pocs vincles socials. És per això que li van telefonar. "Jo al principi no me'n fiava, perquè no sabia qui em trucava", recorda ara la Montserrat. Però aleshores va escoltar la proposta que li feien i cada cop li va agradar més. Ja han passat gairebé nou anys i la vida li ha canviat del tot. El secret és la Sara: la voluntària que la visita cada setmana, i que la Montserrat assegura que és "com una germana, o fins i tot més".
Com li passava a la Montserrat, hi ha unes 150.000 persones de més de 65 anys a Catalunya que estan soles. "El prototip és el d'una dona de més de 80 anys, vídua, que cobra una pensió molt baixa, té molt pocs vincles familiars i ja no coneix els seus veïns", explica Oriol Alsina, director-gerent dels Amics de la Gent Gran. És per aquesta situació que centenars de voluntaris (750 a la seva associació, però també hi ha altres entitats que fan aquest voluntariat) han assumit el compromís de visitar com a mínim un cop a la setmana una persona gran que viu en condicions com les de la Montserrat.
L'objectiu dels Amics de la Gent Gran no és només fer companyia a les persones que se senten soles, sinó que també lluiten contra l'exclusió social. I és que Oriol Alsina alerta que "la soledat és avui el principal risc d'exclusió social de la nostra societat, especialment per a la gent gran, perquè el fet no tenir lligams afectius comporta marginació i pobresa".
Contra la marginació
El director-gerent de l'entitat es remet a un recent informe publicat a França ( Les solitudes en France en 2010, de la Fondation de France), que analitza la situació de soledat i aïllament en què es troben quatre milions de ciutadans a l'estat veí. Segons aquest estudi, les persones tenim quatre pilars bàsics de socialització: la família, la feina, les amistats i la vida cívica.
A mesura que perds algun d'aquests vincles, vas quedant més marginat dins la societat. I això és especialment greu en un moment econòmic com l'actual, alerta Oriol Alsina: "Vivim en una societat que promou molt l'individualisme i en què les relacions laborals, familiars i d'amistat estan canviant, i alhora moltes persones estan perdent la vida cívica. Això fa que la línia entre estar integrat i quedar fora de la societat sigui cada cop més fina". I en posa un exemple: "Quan les persones amb vincles forts es queden a l'atur o cobren una renda molt baixa, tenen una xarxa de protecció que els impedeix caure en l'exclusió social. Però com menys vincles tenim, més risc tenim de quedar exclosos".
Resocialitzar-se
Així que la tasca dels 750 voluntaris dels Amics de la Gent Gran és ajudar les persones que visiten cada setmana a reconstruir els seus vincles amb la societat. I no només a través d'ells, sinó que són un estímul per recuperar també la vida cívica. I ho fan a través de les sortides culturals, les festes en les dates assenyalades i les vacances d'estiu que organitza l'associació. La Montserrat procura no perdre-se'n cap. Fa memòria de tots els llocs on ha anat: "Tres estius vam anar a Begues, dos més a Lurdes i l'últim a Vic". I explica contenta que aquest any tornarà a Osona: "Ja he trucat a l'associació per dir que m'hi apunto". I no vol estar-se d'explicar que en una activitat de l'associació va poder conèixer el tenor Josep Carreras.
Així que ja no queda res de les teranyines que la Montserrat assegura que li havien sortit a la boca abans del 2002 "perquè no tenia amb qui parlar", recorda amb tristesa. Però aleshores mira la Sara i la cara li somriu. El que avui la disgusta és que fa dies que arrossega un constipat que li ha impedit apuntar-se a l'última sortida que han muntat els Amics de la Gent Gran.
