Publicitat
Publicitat

ENSENYAMENT

La consellera Rigau aconsegueix eliminar-lo d'educació per a la ciutadania

Wert treu el concepte 'nacionalisme excloent' de les aules

El Govern ha aconseguit que el ministre Wert elimini el concepte nacionalisme excloent de la nova assignatura d'educació per a la ciutadania. Hi apareixia al costat de terrorisme i fonamentalisme.

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va entrar amb cara de preocupació a la Conferència Sectorial d'Educació, però en va sortir amb un petit somriure. La clau del canvi va passar per la sempre polèmica assignatura d'educació per a la ciutadania, en la qual el concepte nacionalisme excloent se situava "al costat del de terrorisme ", de fonamentalisme religió s i d' estat fallit . Una vinculació que Rigau va aconseguir eliminar després que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, accedís a retirar aquesta descripció del nacionalisme.

"Hem demanat que posi el que diu la Constitució", va explicar la consellera després de la reunió entre els responsables autonòmics i Wert. "L'enfocament que fa el ministre en aquest document obvia el fet que Espanya s'estructura en nacionalitats i regions, no parla de nacionalitats i, en canvi, parla del nacionalisme excloent com d'un dels mals del món actual", havia dit abans d'entrar a la Conferència.

Altres comunitats, com Andalusia i el País Basc, també van criticar els canvis a partir del curs vinent en educació per a la ciutadania -que s'imparteix a primària i secundària- però, segons Rigau, Catalunya va ser l'única que va reclamar la retirada de nacionalisme excloent i no va rebre cap suport. "En cap moment vam pensar que podria ferir sensibilitats, però si és un motiu de preocupació no tenim cap problema a eliminar-ho del text", va dir la secretària d'estat d'Educació, Montserrat Gomendio, abans d'afegir que l'executiu espanyol busca "un contingut absolutament neutre sense la càrrega d'adoctrinament, ideologia i controvèrsia que tenia en el passat". Catalunya podrà introduir encara més canvis, ja que l'elaboració de més d'un terç del contingut de l'assignatura correspon a les autonomies. Rigau va dir que es parlarà de l'Estatut, del funcionament de les institucions públiques i del respecte a la llei. Andalusia també introduirà puntualitzacions en l'apartat autonòmic per "revisar" l'assignatura i acostar-la a la Constitució.

Nous requisits per a les beques

Un dels altres aspectes que van centrar les més de tres hores de trobada entre Wert i els consellers autonòmics van ser els nous requisits de nota mínima per a les beques posteriors a l'educació secundària. El canvi només afecta les beques salari, que a banda de cobrir la despesa donen un sou als receptors. Per a aquestes beques, que segons el ministeri representen una proporció molt petita sobre el total, caldrà tenir una mitjana de sis i no de cinc com fins ara. La nota de tall va generar certa confusió, ja que Rigau va donar a entendre, després de la reunió, que afectaria la majoria de beques, cosa que suposaria perdre uns "10 milions d'euros" a Catalunya.

Les autonomies i el govern també van abordar la situació de la formació professional (FP). Van discutir sobre un projecte que preveu un contracte de formació i aprenentatge, que estaria retribuït amb la part que correspongui del sou mínim professional, i una modalitat dual de formació i pràctiques, a la qual s'assignaria una beca salari. Les pràctiques hauran de representar entre el 33% i el 75% del que l'alumne dedica a formar-se a la FP dual .

D'altra banda, Gomendio va anunciar una reunió amb els rectors universitaris en les pròximes setmanes per parlar dels ajustos. Fins ara el ministeri s'hi havia negat, cosa que va provocar que els rectors deixessin plantat Wert dimecres.

Més continguts de