Wert marxa per la porta del darrere
El govern espanyol nomena Iñigo Méndez de Vigo en substitució del polèmic ministre d’Educació
MadridJosé Ignacio Wert no ha arribat a finals de legislatura. El ministre d’Educació i Cultura que ha volgut “espanyolitzar” Catalunya (sense èxit), que s’ha creat més enemics que ningú en el món de la cultura per haver apujat l’IVA, que ha impulsat una llei educativa considerada la més regressiva de la democràcia, se’n va amb una felicitació del govern de Mariano Rajoy, “singularment, per la seva determinació en l’elaboració de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce)”. Ahir, a les deu en punt del vespre -una hora tardana, l’habitual de Mariano Rajoy per informar de canvis-, la Moncloa va anunciar amb un comunicat que Iñigo Méndez de Vigo, fins ara secretari d’estat de la Unió Europea, substituiria Wert. Està previst que prengui possessió del nou càrrec aquesta mateixa tarda.
Amb la dimissió de Wert estem, a pocs mesos de les generals, davant de la quarta crisi de govern de Rajoy des de l’inici de legislatura. I això després que el president espanyol negués que volgués fer canvis importants en l’executiu malgrat la debacle electoral de les municipals i autonòmiques del 24 de maig. Però la marxa de Wert ja era una decisió cantada. Està previst que es casi aviat amb la fins fa poc secretària d’estat d’Educació del ministeri, Montserrat Gomendio, designada a principis d’any directora general de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE), amb seu a París.
Wert, el ministre amb la popularitat més baixa de l’executiu -el 2013, amb un 1,46, va convertir-se en el més mal valorat de la democràcia- i amb els companys de files cada vegada més en contra, va demanar fa més d’un mes a Rajoy plegar veles i marxar amb la seva futura dona a la capital francesa. Això sí, amb un bon càrrec que li permetria continuar estant a prop de Gomendio: ambaixador d’Espanya a l’OCDE. L’executiu estaria plantejant-se designar-lo, ja que és possible fer-ho sense l’aval de l’organisme internacional, però ni fonts de Moncloa ni del govern espanyol ho han confirmat. Caldrà esperar a l’anunci al BOE.
Sociòleg i llicenciat en dret, José Ignacio Wert (Madrid, 1950) va convertir-se des del primer moment en un dels ministres més de l’ala dreta del govern de Mariano Rajoy, tant per les seves declaracions com també per avantprojectes de llei. La seva obsessió ha sigut sobretot una: dinamitar la llengua i la cultura catalanes. L’octubre del 2012, quan no feia ni un any que era al govern, ja va deixar clares les seves intencions al Congrés: “Doncs sí, el nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans perquè se sentin tan orgullosos de ser espanyols com de ser catalans”, va dir. Fa poc més d’un mes, i també als passadissos del Congrés, va anar més enllà i va comparar la situació del castellà avui en dia a Catalunya amb la repressió del català durant el franquisme. “¿Us penseu que vaig néixer ahir o què?”, va respondre quan se li va demanar que repetís la declaració davant les càmeres.
Agitant Catalunya
Durant els quatre anys de legislatura havia après a controlar els comentaris en públic, però el PP l’utilitzava de tant en tant per agitar el seu votant més espanyolista. Es va fer evident durant l’última campanya, quan mentre els populars buscaven moderar el seu discurs a l’Estat per fer front a Ciutadans, a Catalunya optaven per l’agitació per contrastar el discurs unionista d’Albert Rivera.
Però si la batalla contra la immersió lingüística de moment l’ha perdut davant la insubmissió de la Generalitat, les seves polítiques contra el català han anat calant tant a l’Aragó com a les Illes. Per una banda va néixer el LAPAO, mentre que a les Balears s’imposava un polèmic decret de llengües que limitava el català a les aules i que provocava que els docents comencessin la vaga indefinida més llarga que s’ha dut a terme en el sistema educatiu de les Illes. Ara el nou Govern Balear, amb els socialistes al capdavant, ha promès suprimir el TIL. Un nou revés d’última hora per a Wert.
Tampoc ha aconseguit que l’opció del bilingüisme pogués aparèixer en la matriculació a les escoles catalanes per al curs vinent. Era l’últim intent per aconseguir el que la Lomce persegueix, que el 50% de les hores lectives es facin en català i el 50% restant en castellà. I, si no és així, que les famílies puguin escollir un centre privat per educar els seus fills exclusivament en castellà, si ho desitgen a càrrec del Govern. Una ironia, ja que en el sistema públic català no hi ha cap centre que imparteixi tota l’educació en català.
L’última fitxa de Wert va ser modificar el sistema universitari amb la possibilitat de fer 3 anys de grau i 2 de màster, una polèmica que Méndez de Vigo heretarà. Wert, a més, ha destacat per la seva defensa de la tauromàquia, i ha fet el possible per fer tornar els toros a Catalunya. De fet, marxa havent aconseguit culminar una llei que obre les portes a revertir la prohibició catalana. Això sí, aquí passarà a la història per ser el ministre que va voler espanyolitzar els alumnes catalans i no ho va aconseguir.
