Wert torna al Congrés amb atacs a la immersió lingüística

L'exministre d'Educació defensa a la Subcomissió per al Pacte Educatiu la "llibertat d'elecció" perquè "el castellà no es vegi apartat"

José Ignacio Wert s'ha hagut d'enfrontar aquest dimarts a la comissió al Congrés que té entre mans justament l'epíleg de la seva pròpia llei, la Lomce. Sense ni una engruna d'autocrítica –però evitant pronunciar les sigles Lomce–, l'exministre d'Educació ha defensat la seva gestió amb una cascada de xifres dels seus quatre anys al capdavant del ministeri, la qual cosa segons l'oposició s'ha convertit en un "panegíric" de la LOE, l'anterior llei, ja que encara és molt difícil avaluar els resultats de la Lomce degut que només fa dos cursos que s'ha implantat per complet al conjunt de l'Estat.

"No m'agradaria que la meva intervenció s'interpretés com a triomfalista", ha advertit després del discurs inicial. Durant tota la compareixença, que ha durat una hora i mitja, Wert només ha pronunciat una vegada la paraula 'Lomce', i ha estat per assenyalar que " no és una llei, sinó un article únic que es va incorporar a la LOE". Una forma de no entrar en contradicció amb la nova línia política del PP, que ha acceptat que la llei caigui en desgràcia i arribar a un acord amb la resta de forces al Congrés.

Ara bé, si una cosa no ha dubtat Wert a mantenir han estat els seus atacs a la immersió lingüística. En resposta al diputat d'ERC Joan Olòriz, portaveu d'Educació dels republicans, l'exministre ha defensat la disposició addicional 38 de la norma i la "llibertat d'elecció" de les famílies entre les dues llengües perquè "el castellà no es vegi apartat del sistema d'ensenyament". "Jo no tinc res en contra del català, res de res", ha dit prèviament després que el portaveu d'Educació dels republicans li recordés la seva obsessió per "espanyolitzar els alumnes catalans". Per a Wert, el català és una "llengua motiu d'orgull de la diversitat d'Espanya", però cal tenir molt en compte que la Constitució defineix el castellà com "la llengua comuna" de tots els espanyols, i per això s'ha de vetllar perquè no "s'aparti" del sistema d'ensenyament amb la immersió".

Dures crítiques de l'oposició

Wert ha rebut per tots els costats durant el torn de rèplica de l'oposició. Tant ERC com Ciutadans han considerat que l'exministre s'ha dedicat a fer un "panegíric" de l'anterior llei d'educació (la LOE), perquè totes les dades que ha citat són el balanç d'aquesta norma. El principal motiu de discrepància entre els partits era la necessitat que comparegués en la comissió que estudia el pacte educatiu, quan tots estan d'acord que s'ha de girar full del tot pel que fa a la seva gestió. Podem ha celebrat que Wert deixés per uns dies el seu "exili daurat" a París com a ambaixador de l'OCDE per explicar-se al Congrés, mentre que el portaveu d'Educació dels socialistes, el filòsof Manuel Cruz (PSC), ha assegurat que ells "mai trucarien a un piròman per apagar el foc".

La portaveu del PP, María del Carmen González, ha equilibrat les seves paraules: no ha volgut censurar el treball de Wert, però tampoc li ha volgut llançar cap floreta, com acostuma a fer amb compareixences de membres del seu partit. Ha admès "errors" en la gestió d'educació i ha al·legat que molts dels problemes d'implantació de la llei van ser pel context de crisi. Finalment, li ha preguntat si està a favor de crear un MIR per a professors, una proposta que comparteixen amb Ciutadans, i Wert no s'ha mostrat ni disposat a respondre.

"No em sento desacreditat"

Wert ha volgut treure importància als revessos de les seves reformes. "A la meva edat, no em sento desacreditat pràcticament per a res", ha dit sobre la suspensió de les revàlides duta a terme pel seu successor, el també portaveu de l'executiu espanyol Íñigo Méndez de Vigo. " En política cal tenir flexibilitat intel·lectual", ha defensat sobre els canvis en l'estratègia de Mariano Rajoy, que no s'ha pres "com una qüestió personal".

Les receptes d'Escola Nova 21

El Congrés ha escoltat aquest dimarts també l'altra cara de la moneda de l'educació amb al compareixença del director d'Escola Nova 21, Eduard Vallory, que ha presentat un decàleg de propostes per a la pròxima reforma educativa. Els repassem:

1.- Fi de la competició entre escoles. El sistema ha de ser inclusiu i reequilibrar els llasts de la desigualtat econòmica.

2.- Currículums més genèrics. Editar la linealitat academicista i fer temaris menys prescriptius.

3.- Personalització de l'aprenentatge. Acabar amb la separació entre assignatures i endinsar-se cap a assignatures més globalitzades que donin a l'alumne autonomia en l'aprenentatge.

4.- Acabar amb els exàmens tradicionals. S'han d'abandonar les avaluacions per assignatures, les mitjanes aritmètiques, les repeticions de curs i l'ús sancionador de les notes, així com amb els exàmens competencials en pupitres.

5.- El professor ha de ser un guia. Cal que els docents tinguin un coneixement actualitzat de la forma per generar aprenentatge.

6.- Formació de qualitat del professorat. Proposa que el professorat universitari, com el de medicina, tingui una experiència real en el camp que imparteix.

7.- Acabar amb la discontinuïtat entre l'educació primària i secundària i prioritzar l'educació de 0 a 6 anys.

8.- Autonomia i flexibilitat del centre educatiu. Prenent l'exemple de Finlàndia, donar molta autonomia a cada centre en el lideratge pedagògic a través de currículums, també, més oberts.

9.- Fi del model funcionarial. Permetre que cada centre esculli els docents en funció del seu projecte educatiu i de les seves competències, sensibilitat humana i empatia.

10.- Una administració no burocratitzada. Aconseguir que sigui descentralitzada i que es doni suport, també per via pressupostària, als professors que innoven.