Wert no vol endarrerir la seva llei

MadridEl ministre d’Educació, José Ignacio Wert, vol deixar-ho tot ben lligat abans de les eleccions. A finals d’any hi ha comicis generals i, davant la dificultat que el PP repeteixi majoria absoluta, no està disposat a ajornar l’aplicació de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce) a secundària i batxillerat, com ahir li van demanar diverses comunitats autònomes, entre les quals Catalunya. La conselleria que dirigeix Irene Rigau reclamava que com a mínim es considerés la possibilitat d’endarrerir-la al batxillerat més enllà del curs 2015/2016, quan n’està prevista l’aplicació, al·legant motius pedagògics. La resposta de l’equip de Wert, però, va ser clara: “El ministeri ha fet tots els esforços necessaris perquè es pugui implementar sense problema”, va sentenciar la secretària d’estat d’Educació, Montserrat Gomendio.

Ahir Rigau no va assistir a la reunió sectorial de Madrid. En el seu lloc hi va ser la secretària general d’Ensenyament, Maria Jesús Mier, que lamentava el desconeixement que, al seu parer, té el ministre de la “realitat del sistema educatiu”. A porta tancada ella havia reflexionat sobre els problemes que pot ocasionar als alumnes que canvien de cicle -d’ESO a batxillerat- haver d’adaptar-se també a un altre pla d’estudis. A més, els últims cursos abans d’accedir a la universitat són especialment determinants. El ministeri es defensa i diu que els governs autonòmics han tingut prou temps per preparar les adaptacions amb facilitat, malgrat que el consell de ministres aprovés el currículum de secundària el 26 de desembre i el publiqués al BOE el 3 de gener. Gomendio va remarcar diverses vegades que l’esborrany s’havia presentat el 30 de juny i que els retocs que s’hi han fet han sigut de mínims. Va afegir que si realment algú no té temps, pot fer servir el desenvolupament que el govern espanyol ha fet per a Ceuta i Melilla. En conclusió, “el calendari no es pot modificar”, va ratificar.

Ara els serveis tècnics del departament estudiaran la manera de posar en marxa el decret perjudicant l’alumnat tan poc com es pugui. Prenent d’exemple el disseny curricular de primària, expliquen fonts del Govern, s’intentarà buscar un model que es mogui entre els criteris pedagògics i la garantia administrativa necessària que exigeix Madrid.

Beques per a llibres

La Generalitat també va posar sobre la taula un altre element de discrepància: el punt neutre. És a dir, una plataforma de llibres i recursos digitals que es puguin descarregar. Mier va explicar a l’executiu espanyol que Catalunya ja ho havia intentat i que l’experiència no havia funcionat satisfactòriament. Pel ministeri, en canvi, tot són avantatges: rebaixa el cost dels materials a les famílies i permet avançar en l’atenció individualitzada. Per això, va rebutjar la petició catalana de destinar aquests recursos a les beques per a llibres. Segons la conselleria, la resposta ministerial va ser que els diners pressupostats, un milió i mig, no serien suficients per atendre aquesta demanada. El Govern tem, a més, que la iniciativa tingui una intenció recentralitzadora, derivant a la llarga en llibres únics per a tot l’Estat que unifiquin els continguts a totes les escoles.

Les discrepàncies entre els dos executius no acaben aquí. La número dos de Wert va carregar contra la Generalitat per haver deixat escapar, segons els seus números, 3,5 milions per no aplicar la formació professional bàsica el 2014. Va assegurar que ells no tenen constància que s’hagi posat en marxa durant el primer trimestre d’aquest curs, l’únic territori que hauria pres aquesta decisió a l’Estat. Gomendio va censurar la decisió després dels “esforços” que Madrid ha fet per obtenir els recursos necessaris del Fons Social Europeu.

Retrets per falta de diners

El malestar del Govern no va ser aïllat. També van demanar més temps Andalusia, Astúries, les Canàries i Navarra -autonomies no governades pel PP-. El conseller andalús, Luciano Alonso, va ser molt crític amb la nova FP bàsica: va dir que havia “fracassat” i que no s’havien cobert les places ofertes. Va afirmar, a més, que no havien “vist ni un sol euro dels promesos”, malgrat els retrets que el ministeri feia en públic a Catalunya.

Diversos executius, entre els quals la Generalitat, no descarten ara recórrer judicialment el decret que regula el currículum bàsic de l’ESO i el batxillerat. Tot plegat, en un any intens electoralment en què si els partits d’esquerres tornen a la Moncloa tot aquest desplegament normatiu pot quedar en no-res.