Publicitat
Publicitat

Parking Shakespeare porta 'El somni d'una nit d'estiu' al Parc de l'Estació del Nord

William Shakespeare a l'ombra dels til·lers

Barcelona ja és com Londres i Nova York, on hi ha la tradició d'interpretar Shakespeare als jardins públics. El somni d'una nit d'estiu es pot veure cada tarda al Parc de l'Estació del Nord de Barcelona.

Un campus infantil esgota l'hora del pati amb corredisses i crits, uns sensesostre prenen el sol estirats a la gespa i uns iaios la fan petar mentre estiren les cames. I, sota l'ombra dels til·lers del Parc de l'Estació del Nord de Barcelona, la companyia Parking Shakespeare interpreta El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare. Són els últims assajos abans de l'estrena, aquest vespre a les set. Cada dia i fins a finals de mes -excepte els dimecres- la companyia s'instal·larà en una espiral enjardinada que fa d'amfiteatre natural per representar "la comèdia més emblemàtica de William Shakespeare", segons Pep Garcia-Pascual, el director de Parking Shakespeare.

És el tercer any que aquesta companyia es planta al parc a fer teatre. La iniciativa va sorgir, d'una banda, per emular la tradició de representar Shakespeare a cel obert, com manava la tradició elisabetiana i com practiquen ciutats de tradició teatral com ara Londres i Nova York, a més de molts festivals del món. De l'altra, perquè era un projecte impulsat per onze actors a l'atur que invertien talent, temps i vacances en una proposta teatral alternativa. I ha funcionat: 2.500 persones van passar la temporada passada pel parc en les dues setmanes de funció.

Per això, després de L'amansiment de la fúria i de La comèdia dels errors , aquest estiu s'han vist amb cor de saltar a la "gran" comèdia del bard. Això sí, utilitzen la traducció de Salvador Oliva, que trenca amb el vers en bona part de l'obra, i l'han reduïda a una versió de només vuitanta minuts.

Un muntatge 'low cost'

Els sons propis del parc -ara un gos, ara un camió, ara una colla de cotorres- requereixen una adaptació especial per part dels actors. A més, les condicions del joc són que no hi ha escenografia, ni il·luminació artificial, ni so gravat, i el vestuari és limitat. Parking Shakespeare li ha plantejat el repte, aquest any, al director Joan Maria Segura (EGOS Teatre, Killer ), que ha jugat a favor del públic amb un muntatge "senzill, humil i dinàmic" que manté l'essència de Shakespeare i de la seva comèdia més representada. "Ha de ser un espectacle per a tots els públics, familiar, amb gent que passa, que xerra, que ve i marxa perquè el nen li plora...", argumenta.

Pel bosc de til·lers hi passaran fades i follets, els ducs atenencs, enamorats fugitius encantats per una poció màgica, l'entremaliat Puck i un ase. Però en la dramatúrgia de Segura tots ells van vestits de jardiners de la brigada municipal: "La història neix quan l'expliquen els treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona. Resulta una obra poeticourbana", se'n mig riu el director.

L'espectacle de Parking Shakespeare és gratuït -en un parc públic, tot i gaudir del permís de l'Ajuntament, no s'hi pot fer negoci-, encara que "si per casualitat a algú li cau algun donatiu en un dels carretons dels jardiners, benvingut serà", suggereix Garcia-Pascual. L'anul·lació sorpresa del Festival Shakespeare de Mataró els va afectar econòmica i anímicament -fins i tot han inclòs un fragment del manifest en defensa del festival a l'obra, i han obert un canal de crowdfunding a la pàgina de Verkami per aconseguir finançar el 25% del projecte. Però malgrat el revés, la companyia va decidir tirar endavant el muntatge -per alguna cosa és un Somni d'una nit d'estiu -, amb la intenció de fer dotze bolos a l'estiu al parc, un parell de funcions a la programació oficial de FiraTàrrega (8 i 9 de setembre) i fer-la girar per parcs de tot Catalunya. Les infraestructures que necessita aquesta extensa companyia són mínimes. Més low cost impossible.

Més continguts de