Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Xavier Serra: “La filosofia no serveix per a res però és molt necessària”

Va estudiar filosofia perquè “volia canviar el món” i això només es fa “si ets professor o si ets periodista”. I ara coordina, juntament amb Anna Sarsanedas, la revista ‘Filosofia, ara!’ 

Aquest professor de 54 anys de l’Institut Salvador Espriu de Salt (Gironès) forma part d’un grup de docents que, “preocupats per la visibilitat de la filosofia”, a finals del 2015 van llançar 'Filosofia, ara!', una “revista divulgativa amb seriositat acadèmica però comprensible” per a estudiants de secundària, universitaris i professors de secundària. És una publicació quadrimestral que s'inspira en el model de la francesa 'Philosophie Magazine' i que ja consta en registres com ara Dialnet i té número ISSN. Han publicat quatre números i estan preparant el cinquè.

I tothom hi treballa de franc, o sigui per amor a la filosofia?

Sí. Som unes deu persones a l’equip d’edició, 80 autors i 25 revisors, experts que validen cada article candidat a ser publicat. Fins i tot aquests experts treballen de manera altruista. I ho fan molt bé, no sé si per diners ho farien tan bé.

Publiquen fins i tot articles d’estudiants. No se’ls deu poder exigir el mateix que a altres autors...

Fins als 18 anys, l’article ha d’estar supervisat i avalat per un professor. I si és d’un estudiant universitari, avisem el revisor, però aquests ja són força de fiar. A vegades se’ls menysprea, però un universitari té inquietuds intel·lectuals.

La filosofia és com el llatí, sempre lluitant per mantenir-se en els plans d’estudis.

Perquè pensen que el pal de paller és l’anglès o les matemàtiques. Són importants, però el sentit crític, tenir el cap ben estructurat, on s’aprèn? On es reflexiona sobre el mètode científic? Quan es busca el fonament de les matemàtiques? A classe de filosofia! La filosofia hauria de ser el pal de paller a secundària, l’anàlisi i el pensament filosòfic il·luminen altres especialitats.

Què pot fer la filosofia per superar l’etiqueta aquella dels estudiants del "no serveix per a res"?

Sentint-ho molt, la filosofia és inútil, vull dir que no serveix per a res pràctic, no té cap utilitat concreta, però és molt necessària i fins i tot imprescindible. Aquesta diguem-ne 'inutilitat' és la seva grandesa, perquè ajuda a pensar millor. Per això ha d’estar present amb dignitat en el sistema educatiu.

I això què implica?

Preservar-la com a assignatura troncal als dos cursos de batxillerat, amb dues hores o tres hores a la setmana. La Lomce la redueix a una assignatura de primer que es diria filosofia i emprenedoria. L’enfocament seria diferent i només tindria dues hores. I a segon seria només per als alumnes d’humanitats. Ja hi va haver una època que es va suprimir a segon, no hi podem tornar.

Un professor de filosofia necessita ser un xòuman com Merlí per atraure l’atenció dels alumnes?

Jo soc del sector de professors crítics amb Merlí i la seva agenda oculta, el rerefons. La sèrie ha ajudat a fer conèixer la filosofia però el rerefons no ens fa gaire servei, perquè dona una imatge de ficció del que és un institut, de les relacions entre docents i amb les famílies, i del que és una classe, que dura 20 segons o 60 segons i durant aquest minut tots els alumnes estan extremadament atents. Això és un guió, estan actuant, estan sobreactuant...

Home, és ficció...

Això és el que diuen els pro-Merlí , en debats en què he participat. Diuen que la sèrie fa que la gent tingui una inquietud per la filosofia però que no deixa de ser ficció. Però és que la gent es pot pensar que és la realitat! Bé, em preguntaves si hem de ser xòumans o no, oi?

Exacte...

El professor de filosofia ha de ser autèntic, ha de voler que els alumnes pensin per ells mateixos, però no ha de fer merlinades. Una merlinada és arribar a classe i abocar un cubell d’escombraries sobre la taula, o ficar-se en la vida privada dels alumnes i dir-los com han de pensar. Els professors hem de ser motivadors, convincents, autèntics, però no fer merlinades ni ser pallassos.

Doncs diuen que arran de la sèrie hi ha més alumnes que es matriculen a les facultats de filosofia.

Sí, i confio que no facin merlinades si acaben sent professors...

No confia en la capacitat dels joves de diferenciar ficció de realitat?

[Riu.] Sí, sí que hi confio. Però les sèries de televisió marquen estils de vida. Vaig entrevistar 200 joves per preparar un debat. Els vaig preguntar si la sèrie influïa en les seves idees. I la majoria contestaven que no, que ells són crítics, però que als altres companys sí que els influeix.

Però quina és l’agenda oculta que veu en la sèrie?

La idea que s’ha de subvertir l’ordre establert. Merlí desconstrueix la família, l’institut, les relacions noi-noia. El creador de la sèrie és un paio molt intel·ligent, Merlí no és Física o química. Desconstrueix la realitat i proposa als adolescents reconstruir-la. Ha creat un model de professor que en lloc de transmetre idees les rebenta.

Com es porta cap a la reflexió i el pensament adolescents enganxats a les xarxes socials, acostumats a impactes breus i superflus?

Els alumnes són millors del que ens pensem. A cada classe hi ha estudiants que manifesten interès per la matèria. Procuro que aquests alumnes intervinguin a classe i així s’arrossega els altres. Els alumnes s’ajuden, això sí que és veritat. Si en una classe de 30 alumnes i escaig en tens set o vuit que estan a l’altura i són actius, poden encomanar el seu interès als altres. Es crea ambient de classe i la gent hi participa. És la manera de tancar la bretxa.

Més continguts de