Xavier Serrano: "Necessitaria tres vides per metabolitzar el que està passant"

Xavier Serrano és de Castelló. Com a investigador del projecte Opera treballa en un dels fronts que més ulls escèptics revisaran: la mesura del temps i la sincronització entre els punts de sortida i arribada. En aquesta entrevista ens explica alguns aspectes de l'experiment.

Com heu fet viatjar els neutrins des de Suïssa fins a Itàlia?

Les partícules, els protons, formen un faig de llum que posem a córrer , fent voltes a l'accelerador de partícules [sincrotró]. En un moment donat, el treiem cap a una pista de sortida i l'injectem per fer-lo xocar en el que anomenem target . Amb aquest xoc es generen un munt de partícules, mesons, muons i neutrins de tipus muó. Però els neutrins són els únics que tenen una sèrie de característiques que fan que no interaccionin amb la roca i que puguin viatjar, en aquest cas fins a Gran Sasso. Tenen molt poca massa, no tenen càrrega i no hi ha interacció electromagnètica. Contínuament ens arriben neutrins del Sol que ens traspassen.

Dius que també ens arriben del Sol. Com sabeu que els que arriben lliurement del CERN a Gran Sasso no són del Sol?

Gran Sasso està dins d'una muntanya. Quan els deixem anar, viatgen traspassant la roca. Es va fer allà per què no arribessin molts neutrins del Sol o altres fonts, i assegurar-nos que són els que enviem des del CERN. La fiabilitat es del 99,9%. El faig ha estat apuntant cap a Itàlia durant dos anys, i s'han comptat 15.000 neutrins rellevants per a l'estudi.

Hi heu participat uns cent científics. Més intensament, deu. Amb Pablo Álvarez heu fet la feina de sincronització, vital en l'experiment. Explica'ns com ho heu fet.

Els dos centres, el de sortida i el d'arribada, havien d'estar perfectament sincronitzats. Hem treballat amb una precisió d'un nanosegon, i per això ha estat necessari fer moltes mesures, la participació de rellotges molt precisos, de diversos instituts de metrologia. I també hem fet servir dades geofísiques.

A qui se li va acudir això de mirar de desmentir Einstein?

Mai va ser la nostra intenció. L'objectiu inicial del projecte era detectar canvis en la natura dels neutrins. N'hi ha de tres tipus, neutrins electrons, muó i Tau. I nosaltres volíem veure si era possible convertir-ne de muó a tau.

La vostra reacció davant dels resultats deuria ser gaire bé de por, no? Desmentir Einstein!

Això va ser al març. Fins llavors havíem estat treballant amb la metodologia d'anàlisi cega, que vol dir que cadascú treballava parcialment amb unes dades i no sabia tampoc què tenien els altres. La veritat és que el primer que vaig pensar va ser que hi havia un error. Era una bomba amb la qual havíem de tenir molta cura. I per això vam decidir repetir-ho tot, per assegurar-nos-en.

I quan vau confirmar les dades de l'anàlisi per segon cop...

Va haver-hi una reunió a Bolònia, a l'agost. Aleshores ja érem cent científics i l'ambient va ser d'autèntic estupor. Hi va haver reaccions de tot tipus: els entusiastes i els escèptics que creuen que cal continuar buscant l'error. La veritat és que jo necessitaria tres vides per metabolitzar el que està passant.

Vaja, que un experiment no val si no es pot tornar a reproduir. I de moment, encara no s'ha fet...

Per això hem decidit obrir el pastís. Se'ns pot haver escapat alguna cosa, i demanem sisplau a altres investigadors que s'ho mirin, que suggereixin errades, altres maneres de verificar-ho, etc.. Hem estat molt curosos amb les mesures, però cal que ho repeteixin altres grups de recerca .