ALTA CUINA PER AFICIONATS
Societat 18/06/2011

Xef de cap de setmana

Belén Ginart
3 min
Xef de cap de setmana

"S i farcim el filet Wellington de sobrassada l'hem de lligar abans d'enfornar-lo?". Jordi, cuiner i mestre de cuiners professionals i aficionats, respon amb paciència i afabilitat cada nova pregunta dels alumnes d'avui. En són 10, i s'han apropat fins a l'aula de cuina Coquus atrets per la perspectiva de deixar bocabadats amics i familiars. Cuinar per convidar, aquest és el tema de la classe d'avui. Tot un encert en un món com l'actual, en què les presses dels dies feiners obliguen la majoria a conformar-se amb elaboracions ràpides, menús del dia o amanides de carmanyola. Però quan els fogons prenen un protagonisme insòlit és durant els caps de setmana, al caliu d'una afició creixent per la gastronomia que no fa distincions ni d'edat ni de sexe. Cada cop són més les persones amb vocació de xef, cuiners aficionats de dissabte i diumenge que persegueixen l'excel·lència i no es conformen amb les receptes i els consells de la mare. Així, s'entén l'èxit dels tallers, també cada cop més nombrosos, i de la infinitat de recursos temàtics (blogs, botigues físiques i virtuals, webs, programes i canals de televisió especialitzats).

"Un dia un amic ens va convidar a menjar una paella a casa seva. Hi vaig anar escèptic, però va ser la millor paella de la meva vida. Vaig pensar que si ell ho podia fer, jo també". El Toni es va començar a sentir atret pels fogons gràcies al plat estrella entre els homes aficionats a la cuina. Però, a diferència del que passava en les generacions anteriors, en què l'aportació culinària es limitava a l'arròs dominical, el repertori s'ha anat eixamplant, s'ha anat sofisticant i ara es posa en pràctica amb molta més freqüència. "Les cebes caramel·litzades m'han encantat. Aquest cap de setmana cauen segur", anuncia en Sergi, l'amic amb qui en Toni assisteix al taller. "La cuina sempre m'ha agradat. Abans cuinava per vocació i ara perquè no tinc alternativa", confessa en Sergi. No en dóna més detalls, però la malenconia que se li veu als ulls fa pensar que ara no té al seu costat qui li cuini. Mentrestant, des de l'altra banda de la taula, on en Jordi prepara el menú d'avui, una senyora d'edat respectable i perruqueria recent demana si la croqueta de brie que complementa la crema de salmó es pot preparar amb antelació. "M'encanta fer menjars especials. Però la cuina de l'àvia, la del dia a dia, m'avorreix molt", reconeix.

L'heterogeneïtat dels alumnes és una constant dels tallers, escoles i aules culinàries. Hi ha parelles joves molt acostumades al menjar de restaurant que el volen poder fer amb les seves mans, mestresses de casa que necessiten renovar repertori, executius que entre cassoles i olles han trobat una manera excel·lent de descarregar tensions, i molts nois, sols o amb amics, farts de truita de patates i bistec a la planxa.

Els monogràfics, sobretot els dedicats a la cuina creativa i als menjars exòtics (la cuina japonesa arrasa; també hi ha aules específiques de menjar sa) copen la demanda. Molts alumnes hi tornen, i els d'afició més ferma s'apunten a cursos de llarg recorregut, de calendari anual, en els quals s'ensenya a cuinar des dels fonaments, amb tècniques bàsiques, fins a les preparacions més elaborades. Classes com les de Terra d'Escudella, una escola creada el 1995, d'on els alumnes surten amb una preparació transversal i rigorosa: tipus de coccions, manipulació d'aliments, productes de temporada, consells de conservació... Els homes, a més, hi són majoria. "Són un 60% del total dels alumnes. És gent que vol aprendre a cuinar de veritat, en molts casos són ells els que s'ocupen de fer el menjar per a tota la família", explica Sergio Meléndez Giner, el director.

De classes de pagament, n'hi ha per a tots els gustos, entre les quals hi ha les que ofereixen xefs de prestigi com Mey Hofmann. A la seva escola, la línia adreçada als cuiners professionals, que atrau alumnes d'arreu, es complementa amb les classes per aficionats, normalment vuit sessions de quatre hores amb temàtiques com els arrossos, la cuina al buit o l'inevitable gastronomia nipona. També molts restaurants obren les cuines al públic amb voluntat pedagògica. I l'assistència es dispara quan es tracta de classes gratuïtes, com les multitudinàries aules dels supermercats Caprabo i Esclat-Bonpreu, aquestes últimes en col·laboració amb la revista Cuina .

El deliciós Tatin de maduixes fa que la classe al Coquus acabi amb un regust immillorable. A la sortida, els assistents es troben, davant per davant, amb una altra aula oberta, la de Taller de Chefs, on una cuinera japonesa explica els secrets del sushi. En deu metres, dues escoles de cuina, símptoma de la gran oferta de tallers gastronòmics que hi ha a Barcelona. "Nosaltres repetirem", diuen en Sergi i en Toni, i amenitzen el camí de tornada debatent si la crema de salmó tenia o no un excés de ceba. Els dos amics amb esperit de xef de cap de setmana no trigaran en versionar el plat a fi de comprovar si són capaços de millorar-lo amb uns petits ajustos.

stats