BarcelonaSi fins aquest any el Concurs de Castells suposava la màxima expressió nacional pel que fa a la cultura d’aixecar torres humanes, a partir d’ara caldrà parlar també del certamen més internacional. La jornada de dissabte va començar amb una exhibició fora de competició de quatre formacions nascudes a l’estranger, mentre que la Tarraco Arena Plaça va doblegar-se a l’excel·lència d’uns exultants Xiquets de Hangzhou que van completar el primer castell de nou pisos d’una formació nascuda fora de les nostres fronteres.
La formació xinesa va ser la que va despertar més expectació. Tan bon punt van plantar els dos peus a la sorra de l’antiga plaça de toros, totes les mirades van centrar-se en la seva actuació. Van fer un salt de gegant amb un fort cop de puny sobre la taula. Van descarregar en el primer torn, i amb una veterania esfereïdora, el tres de nou amb folre. Van deixar per a la segona ronda el dos de vuit folrat. Van buscar també el primer quatre de nou amb folre però els dubtes de la canalla van alentir el ritme i quan van decidir-se a coronar-lo el castell va fer llenya. Van optar per arrodonir la millor actuació d’una colla nascuda fora de Catalunya descarregant el quatre de vuit, que els va donar el segon lloc del podi.
Els Castellers d’Andorra, els de Copenhaguen, els Castellers de París i la colla dels Castellers of London van omplir la plaça de la Font gairebé com si es tractés d’una de les jornades grans de la ciutat. Si bé encara no tenen prou nivell per participar per mèrits propis en les jornades competitives, la il·lusió d’aquestes quatre formacions era palpable i el públic ho va saber valorar. Van destacar els primers castells de sis pisos dels londinencs i el segon tres de la colla francesa. “Per a nosaltres, aquesta diada suposa un punt d’inflexió per la il·lusió i les ganes de fer castells. Tornarem a Londres amb ganes de repetir aquesta actuació de cara a Nadal”, comentava Marc Pujol, president de la formació de la camisa vermella. “El viatge ha sigut molt important per a la cohesió que suposa i per conèixer l’ambient casteller”.
Padrinatge català
La col·laboració entre aquestes formacions va ser destacable però també hi va haver molts castellers de les formacions que els apadrinen des de Catalunya que van aprofitar el matí per donar un cop de mà. “Avui érem 120 o 130 persones -explicava Jesús Crespo, cap de colla dels Castellers de París-, dimecres vam haver d’explicar a la gent del tronc i als baixos que no s’estressessin si veien molta pinya. Cap segon estava acostumat a caminar sobre la pinya i els baixos no havien sentit mai aquesta pressió”.
La dificultat d’integrar-se en el teixit social de les ciutats és encara un obstacle important a l’hora de créixer, i repetir un castell de sis pisos continua sent un repte per a aquestes formacions. “Hem tingut molts canvis des de l’estiu i era un repte bastant important -afirmava Crespo en finalitzar la diada-. La mitjana d’edat està per sota dels trenta anys, hi ha molts estudiants i gent fent doctorats i això aporta moltes energies però també un relleu que hem notat molt aquest estiu”.
