29/01/2011

Xocolater, fotògraf i 'bon vivant'

4 min
Excursionista, CEC

Ara fa un segle, la fotografia era un luxe només a l'abast de certes butxaques. Era també una afició només a l'abast de certes personalitats inquietes, àvides de modernitat. I era, finalment, una activitat a cavall del lleure, l'art i el periodisme, sovint tot prou barrejat. És en aquest context que cal entendre l'extens llegat de Carles Fargas i Bonell (1883-1942), xocolater de professió, fotògraf de vocació i expert bon vivant . La seva notable col·lecció d'imatges, amb 11.000 instantànies estereoscòpiques, entre positives i negatives, es conserva al poc conegut arxiu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), un centre documental històric de primer ordre en el camp fotogràfic, especialment rellevant per al període que va de finals del segle XIX a principis del XX.

Per difondre aquest patrimoni entre el gran públic, el CEC enceta ara la col·lecció de llibres Enfocant el passat, i ho fa amb el llibre dedicat a Carles Fargas, Xocolata, ciutat i 'pantorrillas' , tres paraules que capten bé l'esperit d'aquell vividor amb sensibilitat artística, un punt dandi i amb gust per a les coses agradables que li proporcionava la seva existència regalada. Perquè, a diferència del progenitor, que pràcticament mai no es va moure del popular establiment xocolater de la plaça del Pi, del qual se sap que al primer terç del segle XIX ja funcionava i que encara avui està obert, Carles Fargas no hi va mostrar mai gaire interès. Mentre el pare tirava endavant el negoci amb autèntica passió de senyor Esteve, el fill satisfeia les seves variadíssimes passions d'home modern.

Dandi, solter i esportista

Com escriuen les autores del llibre, María de los Santos García Felguera i Núria F. Rius, Fargas es va dedicar a la fotografia, a viatjar per tot Catalunya i arreu d'Europa (abans i després de la Primera Guerra Mundial), va practicar una àmplia gamma d'esports (natació, tir, esquí, cavalls), en va seguir molts d'altres (boxa, curses a peu, motos, futbol, beisbol, rugbi, criquet, patinatge, rem), va fer incursions en la pintura, feia teatre amb els amics... En fi, un burgès acomodat amb pàtina cultural. Artista diletant, no es va estar de res. Tenia cotxe -hi ha unes quantes fotos amb el seu Citroën Cabriolet-, tenia segona residència a Sant Feliu de Llobregat (casa Pins d'Or) i no tenia dona, cosa que li va donar una gran llibertat de moviments... i de tota mena.

El seu cas és paral·lel al d'un altre famós xocolater, burgès de fortuna i fotògraf amateur de Barcelona, Antoni Amatller. Però si Fargas era un botiguer amb diners, Amatller era tot un empresari, i un selecte col·leccionista d'art. Amatller és, a més, una mica anterior a Fargas, ja que va morir el 1910.

El llibre, que es presentarà el pròxim 8 de febrer al CEC (19.00 hores), dóna a conèixer una petita part del fons fotogràfic de Fargas. Està circumscrit al període 1912-1938 i molt centrat en Barcelona, la seva ciutat natal, on sempre va residir: primer al número 16 del carrer del Pi, on va néixer, i després al número 9 del Duc de la Victòria (avui del Duc), on es va traslladar per tal de disposar d'un habitatge modern, més a to amb la seva posició i la seva sensibilitat. D'acord amb el tarannà de Fargas, l'obra mostra una determinada Barcelona amable, gens conflictiva, on el convuls món obrer i sindical no apareix i, en canvi, sí que ho fan els oficis més tradicionals i, com a màxim, certs apunts de pobresa que tan sols puntegen el glamur d'una capital moderna i d'una burgesia a l'última moda. Aquest era el seu món, amb el qual, pel que es veu, se sentia perfectament còmode i identificat. Tal com s'aprecia en els seus autoretrats, era "un home ben plantat, d'ulls clars, aparentment saludable, segur de si mateix, satisfet amb la seva sort i amb una notable capacitat per gaudir-la", anoten les autores.

Els escenaris de Barcelona

Els escenaris de la Barcelona de Fargas són, per començar, la seva xocolateria i el seu pis -el nou, burgès: amb quadres, llibres i mobiliari refinat-. Els carrers també atrauen la mirada fotogràfica del xocolater, però és inútil buscar-hi la ciutat del pistolerisme, les bombes, les vagues generals, les manifestacions o les epidèmies de grip. Quan hi havia enrenou, es devia quedar a casa. No li interessaven els proletaris. Preferia els artesans, els menestrals i les tradicions populars: els tres tombs, la Setmana Santa, els gegants de Corpus, la fira de Sant Ponç, Sant Jordi, el Carnestoltes, els toros de la Barceloneta o la festa major de Gràcia.

Fargas també ha deixat immortalitzats moments excepcionals, com ara nevades, l'enterrament de Gaudí el 1926, l'incendi del Teatre Principal i dels magatzems El Siglo o l'Exposició del 29. El port i el mar, els esports de tota mena, la vida alegre i canalla en teatres i sales de festes com el Folies Bergere i les festes privades a l'arcàdia dels Pins d'Or són altres temes recurrents. Mereix un capítol a part la sèrie L'Acadèmia Blanca , trobada en una capsa al marge -les imatges eròtiques estaven mal vistes i fins i tot podien comportar problemes legals-, formada per retrats de nus femenins i datada del 1922. Hi trobareu dones provocatives i desimboltes, insinuants i seductores.

stats