Publicitat
Publicitat

Yto Barrada: "Un cinema al Marroc és un punt de resistència"

Tànger "La Cinémathèque atrau gent que ha agafat les regnes de la seva vida i ha reaccionat" Barcelona "Vosaltres sou els nostres veïns més pròxims. Ens uneixen raons històriques i el Barça"

Fa uns anys, la fotògrafa marroquina Yto Barrada va comprar l'edifici de l'antic cinema Rif -que presideix el centre neuràlgic de Tànger, la plaça del Grand Socco-, una construcció dels anys 30 que estava desocupada des de feia temps, i el va convertir en la Cinémathèque de Tànger, que enguany celebra el primer lustre d'existència. Aquests dies, Barrada presenta la seva iniciativa a Barcelona, amb un programa que es podrà veure al Virreina Centre de la Imatge fins a la tardor.

La Virreina obre un diàleg amb la Cinémathèque. Per què?

Vosaltres sou els nostres veïns més pròxims. En el temps que ha estat al capdavant de la Virreina, Carles Guerra ha fet un tipus de tasca molt similar a la que portem nosaltres. Per començar, va fer obrir la porta que dóna al cor del Raval, la de darrere. Abans només es podia accedir al Palau per les Rambles. En Carles ha donat la mà a espectadors molt diferents; molts, immigrants marroquins, amb les mateixes inquietuds que té el nostre públic. Barcelona i Tànger estan molt a prop. Per raons històriques, pel fet que durant molt de temps van ser dues ciutats portuàries en contacte. Però també hi ha motius més idiotes, com l'absoluta devoció que els tangerins professen al Barça.

És una qüestió social?

Tant en Carles Guerra com nosaltres ens hem marcat un repte força alt: fer arribar als espectadors coses tan interessants com arriscades, que d'una altra manera no podrien veure. No fem distincions de públic perquè creiem que, ben presentades, poden arribar a tothom de la mateixa manera. Aviat farà cinc anys que existim i, durant aquest temps, hem tingut seixanta estudiants en pràctiques que han treballat amb nosaltres. Persones de tot el món i de formacions diferents, que ens han ajudat a aproximar-nos a la ciutat i als espectadors de moltes maneres.

Com vau entrar en contacte?

Va ser cosa d'en Carles. Ell coneixia les meves fotografies i ens va demanar que elaboréssim un programa, que es veuria al costat de l'extraordinari treball que ha fet amb Val del Omar. Per cert, jo no coneixia la seva obra i aquesta experiència de cooperació no només m'ha permès arribar-hi, sinó que també m'ha fet venir ganes d'aprofundir-hi i de mostrar-ho a Tànger. Demostra que els contactes internacionals poden ser molt enriquidors.

Quin és l'objectiu del programa?

Mostrar la Cinémathèque al món. Un cinema al Marroc sempre és un punt de resistència. El nostre reuneix molta gent que ha decidit agafar les regnes de la seva vida i que comença a reaccionar contra un model de vida imposat. Els que treballem en centres culturals ja feia temps que auguràvem la Primavera Àrab. I que quedi clar: en Carles no s'ha aprofitat de l'onada. Fa més d'un any que treballem plegats en això.

I què s'hi podrà veure?

És una introducció al nostre programa. Per ser breus, nosaltres tenim una ciutat amb un imaginari molt potent que ha passat moltes vegades al cinema. I no necessàriament amb el nom de Tànger. Hi ha pel·lícules, com La corona negra , que sí que passen a Tànger, però després hi ha molts films d'estudi, generalment amb trames de gènere negre, que agafen inspiració dels carrers de la medina. Casablanca , el famós film amb Bogart i Bergman, tot i el seu títol, descriu l'ambient de Tànger i no el de Casablanca. I no només el cinema; també té ecos en la literatura, des de Tennessee Williams, Mark Twain, Paul Bowles o Truman Capote fins a Mohammed Chukri.

Com pot ser que una ciutat culturalment tan prolífica no hagi tingut una filmoteca fins ara?

La burocràcia al Marroc és terrible, descoratja qualsevol. Vosaltres viviu en un país que ha vist les subvencions culturals, tot i que ara quan canviï el govern desapareixeran (bona sort!). El nostre panorama mai ha contemplat aquesta opció. Nosaltres no érem especialment valents quan vam començar a treballar-hi, ara fa cinc anys. Però érem molt inconscients. Si algú m'hagués dit tot el que m'esperava quan m'hi vaig posar, pots estar segur que ho hauria deixat córrer. Va valer la pena fer l'esforç. Nosaltres estimem la ciutat, encara que tothom en vulgui marxar. Jo sóc una de les poques privilegiades que van poder anar a viure a l'estranger a formar-se, i que després va prendre la decisió de tornar-hi i tenir-hi una filla.

Aquest tast de Cinémathèque viatjarà per mig món.

De fet, també té un lloc a la Tate Modern aquests dies. Sí, la nostra idea és exportar la Cinémathèque a l'estranger. I no t'enganyaré, un dels motius és aconseguir diners. Fins ara, el nostre cinema ha estat governat per artistes i no per professionals de la cultura. Això està molt bé. Hem experimentat molt, i és per això que ara som al laboratori de la Virreina. Però a aquestes altures necessitem menys passió i més gestió.

I heu fet un llibre.

Acció conjunta amb la Virreina. Es publicarà al setembre, en cinc llengües, i recollirà la història de Tànger i del cinema. Amb aquest llibre celebrem els cinc anys del naixement de la Cinémathèque, i ens serveix com a carta de presentació arreu. Ja ens hem publicitat al Guggenheim de Berlín, amb un programa d'aquest estil, i ara som a la Tate. Crec que ho estem aconseguint!

Més continguts de