Publicitat
Publicitat

EL CATALÀ A L'ESCOLA

Els juristes reclamen als tribunals sentències ajustades a la realitat catalana

El món acadèmic exigeix al Suprem que respecti la immersió

El món acadèmic rebutja la decisió del Suprem contra la immersió lingüística al parvulari. Els catedràtics defensen els resultats del model i els juristes reclamen sentències ajustades a la realitat del país.

"Els tribunals no s'haurien de ficar amb el que es fa dins de l'aula, sempre que es respectin els drets humans i el dret fonamental a l'educació", afirmava ahir el director de la càtedra de multilingüisme de la UOC, Miquel Strubell. L'endemà de la nova sentència del Tribunal Suprem, que anul·la la immersió lingüística en català al segon cicle d'educació infantil, Strubell presentava l'estudi Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L'evidència empírica , elaborat precisament per "desmuntar falsedats i desinformacions publicades arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, i sobre el nivell educatiu i de castellà dels nens de Catalunya". L'estudi constata, amb dades d'avaluacions internacionals, estatals i catalanes, que els resultats educatius a Catalunya "són iguals o fins i tot superiors que els d'altres comunitats autònomes monolingües en castellà", assenyala Strubell.

"La gran presència social i acadèmica del castellà a l'entorn escolar i familiar dels alumnes castellanoparlants" fa que el sistema d'immersió en català no els suposi cap deficiència en l'aprenentatge d'aquesta llengua mentre que "si l'escola no fos en català, no aprendrien mai aquest idioma", resumeix un dels autors de l'estudi, Ignasi Vila. El catedràtic de la UdG ha estudiat també el nivell de català que assoleixen els nens castellanoparlants autòctons i immigrants en finalitzar el parvulari, l'etapa en què el Suprem vol eliminar la immersió. Conclou que els primers acaben sabent més català que els segons. "Les dades demostren que l'alumnat estranger obté més bons resultats si l'entorn és catalanoparlant", afegeix. Un dels articles anul·lats pel Suprem és el que preveu atenció en català als nouvinguts.

"El català no s'ha normalitzat ni a l'escola ni a la societat", diu el director de l'àrea filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Isidor Marí, que en critica la "instrumentalització política i jurídica". "La sentència del TC sobre l'Estatut vol legitimar la desigualtat lingüística a l'Estat situant el català a un nivell inferior que el castellà quan és una llengua oficial", alerta. La Societat Catalana d'Estudis Jurídics, filial de l'IEC, denunciava ahir la "situació d'excepció política i judicial permanent" creada per la sentència del TC i altres resolucions, que va qualificar "d'atac a l'ordenament jurídic català basat en la integració i contrari a sistemes segregacionistes" a l'escola. Reclama un sistema judicial propi "adaptat a la realitat del país". Per Marí, "la majoria social i política catalana no pot acceptar que es posi en qüestió la transmissió del català als nous ciutadans i la llibertat d'elecció dels pares no pot comprometre el sistema educatiu".

Més continguts de