Anita Castro, assassinada als 15 anys o abandonada a la seva sort?
L'acusat d'ofegar la noia en una platja ho nega tot en el judici
BarcelonaLa nit del 27 d’abril del 2013 Anita Castro, que tenia 15 anys, va anar a casa d’una amiga que celebrava el seu aniversari. Abans de la mitjanit va marxar i es va trobar amb uns amics a la boca del metro de Vilapicina per anar a la Fira d’Abril. La seva mare no l’hi deixava anar, però ella va posar una excusa per poder tornar més tard a casa i va tranquil·litzar-la per telèfon dient-li que hi anava amb un amic més gran de la seva mateixa església, a qui la família coneixia. L’Anita va parlar amb la mare dos cops més, però després no va tornar a casa ni va agafar cap de les 90 trucades més que la mare li va fer. Deu dies més tard, els Mossos d’Esquadra van trobar el seu cos entaforat entre unes roques de l’espigó de la Mar Bella. Estava nua i tenia les mans lligades amb els seus sostenidors.
L’amic que l’acompanyava va assegurar primer que la noia havia tornat sola a casa i després que ell l’havia acompanyada. Però la policia va començar a estrènyer el setge al seu voltant i dos mesos més tard, quan el van arrestar, va acabar admetent que havia estat a la platja amb la menor i que van mantenir relacions sexuals. Va assegurar que després va marxar i que la va deixar tota sola a la sorra, però en bon estat. És el mateix relat que va mantenir ahir en la primera jornada del judici davant del jurat.
Por i vergonya
Fred i seriós, el processat va excusar-se pel canvi de versions. Va admetre que havia mentit a la policia, però va dir que ho havia fet per “por i vergonya” pel que poguessin pensar al seu entorn pel fet que hagués mantingut relacions sexuals amb una menor de la seva mateixa congregació. Tres anys després dels fets, i tot i que ell i la noia s’havien begut una ampolla i mitja de vodka, l’acusat recordava amb precisió de què havien parlat abans i després de mantenir relacions, que ella portava posada la roba interior i la camisa quan ell va marxar, que tenia els texans a sobre les cames i la caçadora al costat i que es va acomiadar amb un “Cuida’t”, mentre ella estava asseguda a la sorra. En canvi, no recordava com anava vestit ell o quan va trigar a tornar a casa.
A hores d’ara, ni les acusacions ni la defensa posen en dubte que l’Anita i l’acusat van agafar el metro junts a l’estació de Vilapicina, van baixar a Selva de Mar i van acabar bevent alcohol i practicant sexe a la platja de la Mar Bella. A partir d’aquí, els relats de l’acusació i la defensa difereixen. El processat assegura que les relacions van ser consentides, que quan ell va marxar l’Anita estava bé i que no va “ser conscient” que hi hagués cap perill deixant sola una menor de nit a la platja, tot i que ell mateix va espantar-se per un home que rondava per la zona. En canvi, la fiscalia i l’advocat de la família de la víctima asseguren que el processat es va aprofitar que la noia anava beguda, la va forçar, la va matar ofegant-la a l’aigua, va amagar el cos a l’espigó i l’endemà va tornar a la platja a destruir les proves.
Falta de proves
La investigació sobre la mort d’Anita Castro va topar amb dificultats des de l’inici. El fet que el cos aparegués en un avançat estat de descomposició i sense rastres d’ADN va fer que els forenses només poguessin determinar la causa de la mort -ofegament-, però no el dia que es va produir, ni com. La falta de testimonis, d’imatges de càmeres de seguretat i un escenari variable com el d’una platja tampoc hi van ajudar. Tot plegat ja va fer que la justícia deixés en llibertat l’acusat després de cinc mesos de presó preventiva.
La falta de proves també va obligar la fiscal Elena Contreras a plantejar dues condemnes, un fet insòlit en un judici amb jurat: catorze anys per homicidi si els membres del tribunal creuen que va matar la noia o una multa de 4.300 euros si consideren que només va faltar al seu deure de socórrer la menor deixant-la sola a la platja. Conscient del buit provatori, la defensa demana l’absolució de l’acusat i ahir va aprofitar per sembrar el dubte al jurat sobre si l’Anita s’hauria pogut suïcidar, perquè havia passat per un desengany amorós i discutia amb la mare, i sobre si tenia el sostenidor als braços per l’efecte de les ones o si algú altre l’hauria pogut atacar quan es va quedar sola. L’acusació particular només apunta a l’assassinat i demana 20 anys per a l’acusat.
