Publicitat
Publicitat

Un adjectiu per a un assassí

La figura de l'assassí en sèrie genera fascinació i els mitjans la satisfan amb perfils que miren de retratar-los a partir de trets aïllats. És un mecanisme de reducció: converteix la persona en personatge i, per tant, és el primer pas per encaixar la figura del mal en una graella més o menys comprensible.

En el cas del noruec Anders Behring Breivik alguns mitjans han vist, a més, l'ocasió d'escombrar a favor dels seus interessos editorials. Així, El Mundo destacava dissabte en els seus canals digitals que es tractava d'un nacionalista (ja se sap: aquesta plaga present a tot arreu menys a Espanya). Público , en canvi, i per esmentar l'extrem contrari, anava repetint que l'assassí era un fonamentalista cristià (amb l'esperança secreta, m'imagino, que d'alguna incomprensible manera això ajudi a evitar noves visites papals). A les xarxes socials, els més esquerranosos s'han fregat les mans en veure que el llibre de Breivik esmenta Gustavo de Arístegui, del PP, com un dels referents contraris a l'islam (però callen, en canvi, que se'l titlla de "massa tou"). Altres etiquetes que s'han destacat del pistoler: fill de banquer (!), enemic del multiculturalisme, neonazi, islamòfob, fanàtic... No sé si ningú opta per pertorbat perquè és obvi o perquè té més suc treure'n profit ideològic.

Per això el meu preferit és el titular de portada del Daily Telegraph -no pas un tabloide, sinó un dels diaris br itànics de prestigi- l'endemà mateix de la matança: "Massacrats per un pistoler ros". Mai una coloració capil·lar havia estat tan eloqüent. Ni havia permès a un diari suggerir tantes implicacions sense la incòmoda nosa d'haver-les de sustentar en fets.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT