CIÈNCIA
Societat 30/07/2016

Una adolescent, un escarabat i un gos ensinistrat: fórmula d’èxit

Mònica Sagrera ha descobert com detectar l’insecte invasor de les palmeres

Anna Mascaró
3 min
Una adolescent, un escarabat  i un gos ensinistrat: fórmula d’èxit

BarcelonaEnsenyar a un gos a seure quan se li ordena té mèrit, però Mònica Sagrera, una adolescent de Salt, ha anat molt més enllà. La jove estudiant s’ha passat dos anys ensinistrant la Popi, la seva gossa pastor alemany, per detectar l’escarabat morrut que s’amaga al tronc de les palmeres. No només se n’ha sortit, sinó que la seva feina ha sigut reconeguda per diverses universitats i centres d’investigació de prestigi i ha representat l’estat espanyol a la fira Intel ISEF, una de les mostres de treballs de recerca i investigació més importants del món. Aquesta setmana participa en el Fòrum Internacional de la Joventut i la Ciència de Londres (LIYSF), on té previst presentar el seu treball. “Estic molt nerviosa”, confessava abans de marxar cap a la capital britànica.

Tot va començar quan la Mònica va entrar al programa Joves i Ciència de la Fundació Catalunya-La Pedrera. “Havia de redactar un article científic”, explica. “Sempre m’han agradat molt els animals, així que vaig començar a buscar informació sobre com ensenyar a la Popi a ser un gos detector”. Els més famosos són els que troben drogues i explosius, però ella volia fer alguna cosa més original. “Vaig descobrir el món de la biodetecció: gossos que busquen éssers vius que desprenen algun tipus d’olor”, diu. Amb la idea al cap, la jove va continuar indagant i va fixar-se en el morrut de les palmeres. L’insecte fa entre dos i cinc centímetres, és vermellós i arriba a produir la mort d’aquests arbres. “Entra per la part superior i s’alimenta tot fent galeries al seu interior”, explica. La detecció precoç de la invasió és molt complicada, ja que “quan els forats de la palmera es fan visibles, la invasió està massa avançada per salvar la palmera”.

Investigadora precoç

La Mònica va posar el projecte en marxa amb només quinze anys i sense cap coneixement sobre ensinistrament de gossos. El primer que va fer va ser “dissenyar un terrari” per mantenir amb vida l’insecte i reproduir-lo. “Era l’única manera, ja que al principi ningú me’n volia oferir mostres, perquè és una espècie invasora”. Sis mesos després, la gossa ja era capaç de detectar l’escarabat en caixes de plàstic amb una eficàcia de més del 90%. Però l’objectiu de l’estudiant era anar més lluny: “Volia que arribés a detectar-lo en palmeres”.

La seva empenta era tal que va invertir massa hores a entrenar la Popi. Al final la gossa “va perdre la motivació pel joc”, explica la jove. En aquell moment, admet que es va plantejar “deixar-ho córrer”, però al final no es va rendir. “Vaig fer cursos d’educació canina i gossos detectors, vaig identificar el problema i vaig dissenyar uns exercicis” que van tornar a engrescar l’animal. Recuperades les ganes de la Popi d’ensumar escarabats, la Mònica va començar a ensinistrar-la amb bocins de palmera en comptes de caixes de plàstic. I ho va aconseguir. La gossa va aprendre a detectar l’escarabat morrut al mateix arbre.

La història, però, no acaba aquí. La jove es va trobar amb un nou entrebanc en la seva recerca, i és que com que l’escarabat comença a menjar-se la palmera per la part superior, la seva olor no arribava amb prou intensitat a terra, on la Popi podia ensumar-la. Haver de pujar la gossa amb una grua a la capçada de la palmera no era pràctic, i per resoldre el problema la Mònica va demanar ajut al seu avi. Junts van construir l’Absorb&DetectDog, “un prototip fet amb materials reciclats que té un cost màxim de 15 euros i absorbeix l’aire de la part superior de la palmera, fent-lo descendir fins al nas del gos”.

Dos anys després, la Mònica va assolir l’objectiu que s’havia marcat. “Jo crec en l’esforç”, declara. Ara en té un de nou: “Estudiar veterinària”. Vol ser investigadora “per millorar la vida dels animals, i qui sap si també la de les persones”. Reconeix que ho tindrà difícil, però, igual que amb la història de la Popi i el morrut de les palmeres, no s’arronsa.

stats