Una de cada quatre dones catalanes ha patit una agressió masclista
La primera enquesta de violència masclista a Catalunya revela la por a denunciar els fets. La majoria dels agressors formen part de l'àmbit familiar
BarcelonaMalgrat els esforços evidents per combatre la violència de gènere, les dades subratllen que aquesta xacra continua molt present a la societat catalana. La primera enquesta de violència masclista de Catalunya, presentada aquest matí a la conselleria d'Interior, apunta que una de cada quatre dones que viuen a Catalunya ha patit una agressió d'especial gravetat a la seva vida. S'entenen com a agressions masclistes greus les violacions, els intents de violació, els tocaments sexuals amb violència física o amenaces, les agressions físiques i les amenaces greus i l'assetjament psicològic sever. Segons el sociòleg Josu Gondra, responsable d'enquestes de victimització del Departament d'Interior, aquestes xifres "són altíssimes".
Poques denúncies
Segons l'enquesta presentada aquest matí, més d'un 80% de les dones que l'any 2009 van ser víctimes d'agressions considerades delictives no va denunciar els fets. Aquesta xifra tan preocupant s'explica, segon Alba Garcia, directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, perquè "les situacions de violència de gènere provoquen molta por, vulnerabilitat i fins i tot vergonya en les víctimes". A més, "el sistema encara és complexe". Per això, diu Garcia, "s'han de millorar tots els processos i sobretot s'ha de donar informació positiva, subratllar l'esforç que fan moltes dones valentes de denunciar i explicar com se'n surten. Hem de millorar la sensació de confiança", diu.
El perfil de l'agressor
p { margin-bottom: 0.21cm; } p { margin-bottom: 0.21cm; } Es agressors, segons l'enquesta, solen ser coneguts de la víctima o persones que formen part de l'àmbit familiar. "La típica imatge del violador de les pel·lícules, un desconegut que agredeix la víctima per sorpresa, és majoritàriament falsa", diu Gondra. "Els agressors en l'àmbit de la violència masclista són sovint homes coneguts per les víctimes, poden ser els marits, els pares, els germans...".
Les ex parelles en general són un grup de primer risc, segons els experts, i suposen un 23,7% dels agressors, i un dels que més es denuncien perquè les víctimes ja donen per acabada la relació. En canvi, en el cas de parelles actuals hi ha un fenomen "d'ocultació", i les xifres de l'enquesta són sorprenentment baixes -només un 19,6% els reconeix com a agressors- perquè segons Gondra "les víctimes volen protegir-los en molts casos".
Àmbit laboral
En l'àmbit laboral les xifres de violència masclista també hi són molt presents. Segons Josu Gondra aquest tipus d'agressions "tenen un impacte psicològic molt alt en les víctimes, quasi al mateix nivell que les agressions dins de la parella". Es tracta d'agressions que van des de comentaris ofensius fins a amenaces si no s'accepten requeriments sexuals. A més un 4% de les dones residents a Catalunya diu que s'han vist obligades a deixar una feina per evitar una situació d'assetjament sexual. Un 5,2% assegura que va haver de deixar la feina per motius sexistes, com ara estar embarassada i més d'un 9% s'han vist obligades a deixar la feina per pressions de la parella o per les dificultats d'harmonitzar la vida familiar i laboral.
Els experts alerten de la necessitat d'un canvi cultural i de l'aplicació de més mesures de control per lluitar contra la violència masclista. Puntualitzen, també, que el problema és més greu del que podem quantificar.
