L'estudi més exhaustiu fet mai sobre transgènics : "No són perjudicials per a la salut"

BarcelonaDiuen els defensors de l'agricultura transgènica que no hi ha cap altre tema que hagi estat tan analitzat, escrutat i observat al detall. Apunten als més de 2.000 estudis que s'han fet arreu del món per intentar saber quins són els efectes que l'ús de les llavors modificades genèticament tenen en la nostra salut, en el medi ambient, i en la producció agrícola. L'Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA va voler fer l'informe definitiu, el que deixés clar per sempre més si els transgènics són tan bons com diuen els seus defensors, o tan dolents com diuen els seus detractors. L'informe, el més exhaustiu fet mai sobre el tema, ja ha vist la llum, però la seva presentació no ha fet canviar la postura ni dels uns ni dels altres. La polèmica continua.

Les llavors genèticament modificades van ser introduïdes en l'agricultura a gran escala durant la dècada del 1990. L'home sempre ha modificat les llavors per tal de crear noves varietats de fruites o verdures, però la presència dels transgènics va ser rebuda amb una barreja de desconfiança i hostilitat per part d'uns consumidors que desconfien de la gran indústria de l'alimentació, i de les multinacionals que comercialitzen les noves llavors i els pesticides.

L'ús dels transgènics ha anat avançant des d'aleshores, de forma lenta, a països com França, on té més pes la tradició i la preocupació per la qualitat, i més ràpida a països com els Estats Units o Catalunya, més preocupats per l'eficiència i els guanys econòmics. Però, de forma més ràpida o més lenta, les noves llavors s'han anat obrint pas. El que no ha canviat en tot aquest temps és la desconfiança i l'hostilitat. De fet, els transgènics són part de les dificultats que està experimentant la negociació del tractat de comerç entre la Unió Europea i els EUA. Els transgènics són arreu, però són impopulars. Se'ls associa amb una economia especulativa que només té en compte els interessos dels grans productors i les multinacionals. I se'ls associa amb l'auge de moltes malalties i al·lèrgies.

Per intentar tancar la polèmica i determinar d'una vegada per totes si els transgènics són segurs o no, l'Acadèmia americana va encarregar a una vintena d'experts un informe que acabés amb tots els dubtes i controvèrsies. Els experts es van posar mans a l'obra i van analitzar a fons un miler dels estudis fets durant els últims 30 anys. Van recopilar una ingent quantitat de dades sobre tota mena de qüestions, des de la incidència del càncer fins a la mort o supervivència de determinats paràsits. I van arribat a una conclusió. O, més ben dit, a tres:

No presenten riscos per a la salut

Segons l'informe, l'ús de transgènics és segur. No hi ha, diu, cap tipus de prova que permeti indicar que l'agricultura transgènica provoca malalties. Els experts han comparat la incidència de malalties com el càncer, la diabetis o l'autisme als Estats Units –on l'agricultura transgènica és una realitat estesa des del 1996– amb les d'Europa, on la introducció va ser posterior i més limitada, i han conclòs que no hi ha cap evidència que el consum de llavors modificades hagi estat un factor determinant en el desenvolupament d'aquestes malalties. De fet, l'informe sí que apunta a un benefici col·lateral de l'ús dels transgènics: la reducció dels pesticides allà on es planten llavors modificades. Tota vegada que aquestes llavors han estat alterades justament per fer-se més resistents a les plagues no és necessari fer servir tants pesticides i això redueix el consum de productes amb restes tòxiques.

No perjudiquen el medi ambient

Una altra de les acusacions habituals contra els transgènics és que perjudiquen el medi ambient, que alteren la qualitat del sòl i tenen una incidència negativa en la biodiversitat. L'informe reconeix que el vent porta les llavors dels terrenys transgènics als cultivats amb mètodes convencionals o, encara pitjor, als ecològics –un problema que ha afectat zones de Catalunya– però diu que, amb l'evidència a la mà, no hi ha cap element que permeti afirmar que els transgènics produeixen danys mediambientals.

Els efectes en l'agricultura

Hem vist com l'informe salva els transgènics justament en aquells àmbits en què el seu ús desperta més oposició i suspicàcies, el de la salut i el del medi ambient. Paradoxalment, allà on els experts es mostren crítics és en l'àmbit dels beneficis que les llavors de transgènics tenen per a l'agricultura. I és paradoxal perquè el benefici per a l'agricultura és, justament, el principal motiu que les multinacionals del sector agrícola i farmacèutic han posat sempre damunt la taula a l'hora de defensar l'ús dels transgènics. La indústria argumenta que les llavors modificades permeten augmentar la producció. De fet, asseguren que l'agricultura transgènica és l'eina més poderosa que ha existit mai per acabar amb la fam al món. Però l'informe discrepa, i assegura que allà on s'ha fet servir la nova tècnica no s'ha incrementat la producció. De fet, posa en dubte que, després de considerar els costos, els pagesos obtinguin més beneficis que si continuessin amb els mètodes tradicionals. Entre els problemes, un que fins ara passava desapercebut: hi ha plagues que s'estan fent resistents als transgènics.

Un informe que no tanca el debat

Amb elements a favor i en contra, l'informe presentat aquest dimarts a Washington pot ser el més exhaustiu de la història, però no ha servit per avançar en la resolució de la polèmica. Potser perquè els dos bàndols estan massa polaritzats, amb idees, valors i interessos econòmics, totalment oposats. Els defensors dels transgènics s'han agafat als aspectes de l'informe que donen suport a la tècnica per dir que aquesta és segura, i que la seva implantació ha de continuar. I els detractors s'han agafat als aspectes negatius per corroborar que els presumptes beneficis de les llavors modificades s'han demostrat falsos i que, al darrere de la seva expansió, no hi ha la voluntat d'acabar amb la fam al món sinó, simplement, de guanyar diners. L'informe, de fet, sembla donar la raó a uns i altres en insinuar, de forma salomònica, que els transgènics no són ni un àngel ni un dimoni. Que no acabaran amb el món, però tampoc no el salvaran.