MEDI AMBIENT
Societat 02/12/2016

El 41% de les aigües subterrànies tenen restes de purins

El Síndic de Greuges proposa crear un impost que pagui la indústria ramadera

Mireia Esteve
3 min
Catalunya té més de set milions de porcs i és la comunitat autònoma amb més caps de tot l’Estat. La indústria porcina aporta el 3,6% del PIB.

BarcelonaLa falta de solucions per gestionar els purins contamina les aigües catalanes. Una prova d’això és que a Catalunya el 41% de les aigües subterrànies estan en mal estat per culpa d’un excés de nitrats provocat pels purins que es generen a les granges de porcs. Davant d’aquesta situació, el Síndic de Greuges va presentar ahir un informe que recull una bateria de propostes i consells per abordar aquesta problemàtica. Totes les mesures, va insistir, s’han fet després d’analitzar la situació amb la Generalitat, els consells comarcals de les zones més afectades i els sindicats.

Les aigües subterrànies no són les úniques que estan contaminades pels purins. L’informe també recull dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que certifiquen que aquest 2016 hi ha 139 municipis amb concentracions elevades de nitrats a la xarxa d’aigua potable. El síndic, Rafel Ribó, va ser taxatiu: “Tenim un territori on les fonts no són potables”. Ho va dir en referència als pous clausurats per la contaminació i les fonts que, per tant, no són aptes per al consum humà.

Una de les solucions que posa damunt la taula l’informe per combatre “l’acumulació de nitrats” passa per crear un impost perquè la indústria ramadera pagui el cost de la depuració d’aquests residus. Per fer-ho, l’informe proposa que prèviament es faci un estudi sobre quina despesa comporta la depuració dels residus provinents de les dejeccions porcines. Segons el Síndic, d’aquesta manera s’ajudaria a pal·liar el cost que origina la depuració de residus.

A més d’aquest tribut per a la indústria ramadera, Ribó també va proposar que la Generalitat imposi una moratòria a l’hora d’autoritzar la implantació de noves granges de porcs a Catalunya. En paral·lel, l’informe aconsella reduir el nombre de caps per granja i que així disminueixi el nombre d’animals al conjunt del Principat.

Catalunya ostenta el rècord de porcs entre les comunitats autònomes a Espanya: més de set milions de caps. Rere aquest número hi ha una potent agroindústria dins la qual el sector porcí aporta el 3,6% del PIB català. Es tracta, a més, d’un dels sectors més dinàmics pel que fa a l’exportació.

Més controls i sancions

Per reduir aquests excedents de purins, però, el Síndic també proposa mesures en l’àmbit de la gestió. En l’informe demana que l’administració intensifiqui els controls a les granges i que es creï un règim sancionador per quan es cometin irregularitats. Amb aquesta mesura es vol combatre, per exemple, el doble abocament de purins sobre un mateix terreny. Quan una explotació no té prou terres on abocar els seus purins, contracta terrenys de tercers on poder portar-los. El problema, però, és quan a una mateixa terra s’hi aboquen purins procedents de dues explotacions o més. El Síndic denuncia que s’ha arribat a aquestes situacions amb la complicitat de l’administració i per això demana més control.

Entre els deures que Rafel Ribó imposa a les administracions també hi ha la petició que es comprometi a garantir que com a mínim un 50% dels purins es tractin en plantes de compostatge i sistemes de depuració en un termini de dos anys. A hores d’ara, només un 30% es tracta amb aquests sistemes. També proposa crear una línia d’ajut per a la gestió de la fertilització per a petites i mitjanes explotacions.

Pel que fa a les plantes de cogeneració, una de les eines de gestió dels purins, el Síndic preveu que en els pròxims mesos es puguin reobrir les que estaven tancades. A Catalunya n’hi ha sis que van haver d’aturar la seva activitat per la retallada de finançament de l’Estat fa dos anys. Actualment ja se n’ha reobert una.

Pla de xoc a les zones crítiques

Per avaluar la contaminació dels aqüífers, el Síndic recomana redactar un programa d’actuació, en col·laboració amb el sector agrícola i les administracions afectades, per recuperar les masses d’aigua subterrània que hi ha a les comarques centrals de Catalunya.

Un 69% dels municipis catalans presenten un excedent de nitrogen d’origen agrari. Dins d’aquest grup, hi ha cinc poblacions amb excedents que superen les 1.000 tones anuals. Tot i que el nitrogen és un nutrient per a les plantes i els animals, i subministrar-lo en la dosi adequada és bàsic per a la sostenibilitat dels sistemes agrícoles, el problema és quan hi ha excés de nitrats.

El Síndic demana evitar aplicar el nitrogen d’origen ramader com a adob agrícola en els àmbits en què la concentració de nitrats a les aigües subterrànies no pot acceptar més càrregues. Ahir Rafel Ribó va aconsellar explícitament al Govern que actualitzi el codi de bones pràctiques agràries en relació a aquest tema.

stats