Els alumnes vulnerables guanyen dos mesos i mig de progrés acadèmic si fan extraescolars

BarcelonaFer extraescolars millora el ritme d'aprenentatge dels alumnes i és especialment beneficiós per als alumnes més desfavorits. Així ho assegura l'estudi 'Quin impacte tenen les activitats extraescolars sobre els aprenentatges dels infants i joves' de la Fundació Jaume Bofill, que certifica que els qui fan extraescolars guanyen dos mesos de progrés acadèmic. En el cas dels alumnes més vulnerables, el progrés si fan aquestes activitats és més gran, de dos mesos i mig.

L'informe, que es basa en les dades d'Education Endowment Foundation (EEF), veu positives les extraescolars tant a primària com a secundària. L'autora del treball, la doctora en ciències polítiques i transformació social Sheila González, sosté que "a primària es produeix un efecte més gran sobre el rendiment escolar, i a secundària, en les habilitats socials", defensa.

"Les activitats extraescolars poden ser una eina clau per reduir les desigualtats educatives i l'abandonament escolar", defensa l'informe, que afegeix que també ajuden a "millorar els resultats escolars i a generar més predisposició a l'aprenentatge". Perquè tinguin aquest efecte, l'informe assegura que s'han de produir durant els dies lectius, en horari extraescolar, amb una certa regularitat (un mínim d'un cop per setmana) i han de tenir per objectiu "influir en els aprenentatges". Aquestes conclusions asseguren que les han extret d'evidències internacionals, ja que no hi ha dades sobre Catalunya.

Segons l'informe, les competències que poden millorar són els "resultats escolars" (especialment en matemàtiques i lectura), "més motivació per a l'aprenentatge", i un "increment de les seves expectatives amb la formació postobligatòria. Tot i que en menor mesura -assegura l'informe- les extraescolars produeixen una millora en "habilitats psicosocials" i "redueixen comportaments de risc" (consum de drogues o alcohol). També consideren que ajuden a reduir l'abandonament escolar.

Crítiques a les extraescolars

Però en les extraescolars no són tot flors i violes. Tot i que són positives per als alumnes desfavorits, l'informe recorda que precisament les extraescolars són un espai "de reproducció de desigualtats socials", perquè el capital econòmic de les famílies els n'impedeix l'accés. També apunta que la gran diversitat d'activitats i de proveïdors provoca una "gran variabilitat" d'impacte en els aprenentatges. Això vol dir que "no tothom accedeix als mateixos llocs ni en les mateixes condicions", i per tant, no tothom n'obté el mateix resultat.

En aquest sentit, l'informe recorda que "no són sempre efectives". Perquè ho siguin, els programes "han de tenir objectius clars d'aprenentatge", s'han de centrar en aprenentatges formals (les matèries de l'escola) i hi ha d'haver varietat d'activitats per fomentar l'assistència dels alumnes. També cal que "estiguin vinculades amb el que es fa a l'escola durant tot l'any" i que "s'utilitzin metodologies innovadores i menys tradicionals". Concretant més, l'informe defensa que les extraescolars han de tenir una durada equilibrada: mínim 45 hores i màxim 100 en el cas de programes de lectura i 200 hores en el cas de les matemàtiques. En les altres disciplines no especifica cap màxim.

Avaluació

Davant d'aquest diagnòstic, l'informe proposa al Govern "incentivar el desenvolupament d'activitats atractives per a infants i joves" i l'ampliació d'opcions de participació d'alumnes desfavorits. També recomanen que es facin com a "prevenció" i no només "com a compensació de baixos resultats acadèmics". Però, per sobre de tot, recorden que per poder potenciar-les només hi ha una via: que s'avaluïn els programes d'extraescolars per poder certificar quins tenen qualitat.