THE NEW YORK TIMESL'ús excessiu d'antibiòtics ha comportat l'aparició de bacteris resistents als medicaments -anomenats superbacteris-, com l'Staphylococcus aureus, resistent a la meticil·lina. Però ara alguns investigadors estan explorant una possibilitat igual d'inquietant: l'abús d'antibiòtics també pot contribuir a la creixent incidència de l'obesitat, així com a les al·lèrgies, la malaltia inflamatòria intestinal, l'asma i el reflux gastroesofàgic.
Un dels que han fet saltar l'alarma és Martin Blaser, professor de microbiologia al Langon Medical Center de la Universitat de Nova York. En un comentari publicat a Nature, afirmava que els antibiòtics alteren permanentment la flora microbiana del cos humà, també coneguda com a microbiota, amb greus conseqüències no previstes per a la salut.
L'ecosistema de la digestió
L'intestí humà, en especial, és l'hàbitat de milers de milions de bacteris, però se sap molt poc d'aquest ecosistema ocult. Per exemple, l'Helicobacter pyloriés un bacteri associat a l'augment del risc d'úlceres i càncer gàstric. Molts metges s'afanyen a prescriure antibiòtics per eliminar-lo, fins i tot encara que el pacient no presenti símptomes. Però el 1998, en un article publicat al British Medical Journal, Blaser es mostrava més circumspecte, amb l'argument que, al capdavall, l'H. pylori no era tan dolent. "Parlem d'un bacteri que fa com a mínim 58.000 anys que és a l'intestí humà", diu Blaser en una entrevista. "Hi deu haver un motiu".
El seu laboratori ha publicat una sèrie de descobertes que reforcen les seves sospites. Han descobert, per exemple, que l'estómac es comporta d'una manera diferent després d'un tractament d'antibiòtics per eradicar l'H. pylori. Després d'un àpat, els nivells de grelina -una hormona de la gana secretada per l'estómac- han de baixar. Però, en les persones sense H. pylori, es manté la mateixa quantitat de grelina en el torrent sanguini, amb la qual cosa el cervell rep el senyal de seguir menjant.
Més greix corporal
Per altra banda, uns ratolins del laboratori de Blaser als quals havien administrat antibiòtics en dosis semblants a les que es donen als nens per tractar les infeccions d'orella i de gola -suficients per eliminar l'H. pylori en molts pacients- van experimentar un notable augment del greix corporal, tot i seguir la mateixa dieta. De fet, els agricultors donen antibiòtics al bestiar per provocar-los una pujada de pes sense que hagin de menjar més.
Aquests resultats encaixen amb la investigació que està fent Peter Turnbaugh, genetista de la Universitat de Harvard, en col·laboració amb Jeffrey Gordon, gastroenteròleg de la Universitat Washington de Sant Louis. Han descobert que la proporció de diferents tipus de bacteris als intestins de ratolins i humans obesos és força diferent de l'observada en ratolins prims, i això fa pensar que alterar l'equilibri microbià de l'estómac amb antibiòtics pot representar per als pacients el risc d'engreixar-se.
L'ús excessiu d'antibiòtics també pot ser l'arrel d'altres problemes de salut. Yu Chen, epidemiòleg de la Universitat de Nova York, ha trobat una correlació inversa entre la infecció per H. pylori i l'asma infantil, la febre del fenc i les al·lèrgies de la pell en les 7.600 persones que van participar en l'enquesta nacional de salut i nutrició. Han demostrat que, en realitat, l'eliminació de l'H. pylori augmenta el risc de reflux gàstric, el qual està associat amb l'asma i amb malalties de l'esòfag. Investigadors suïssos i alemanys han informat que els ratolins als quals es va administrar H. pylori estan protegits contra l'asma.
Motiu de debat
Barry Marshall, professor de biologia clínica de la Universitat de Western Australia que va obtenir el premi Nobel de medicina el 2005 pel descobriment de l'H. pylori i el seu paper en la gastritis i l'úlcera pèptica, relativitza els resultats i diu que els pacients als quals els antibiòtics han destruït la flora intestinal tendeixen a recuperar els bacteris al cap d'un temps. De tota manera, està d'acord amb Blaser que els antibiòtics s'utilitzen excessivament, i fins i tot pronostica que arribarà un dia en què es podrà administrar una soca no tòxica de l'H. pylori com a tractament per a trastorns com l'obesitat i l'asma. El Projecte Microbioma Humà està demostrant que hi ha més factors que alteren la flora intestinal.
