Barcelona.Al Museu Nacional de l'Aire i de l'Espai de Washington, grups d'escolars i de turistes empaiten avions supersònics, coets i mòduls lunars amuntegats en sales que es queden petites. De totes les icones que s'hi presenten, em quedo amb el Bell X-1, el model d'avió experimental amb què el mític pilot Chuck Yeager va trencar el 1947 la barrera del so. Però al museu no només s'honra la conquesta de les estrelles per part dels EUA: la Unió Soviètica també hi té una presència notable. Al cap i a la fi, l'URSS va ser el rival que va esperonar proeses lloades arreu del món. I el més important, va ser un rival vençut. Part d'aquesta victòria és mèrit de la propaganda en forma d'art que la NASA va començar a finançar fa 50 anys. Per commemorar l'efemèride, l'exposició NASA i art: 50 anys d'exploració recorre el país fins al 2012.
L'única sala que roman tranquil·la és la dedicada a les exposicions itinerants, on s'exhibeixen obres d'art d'artistes de renom com Andy Warhol, Alexander Calder, Norman Rockwell i Anne Leibovitz. Els museus Smithsonian conserven 3.000 peces d'art de 200 artistes que la NASA ha finançat des del 1962. Aquell any, l'administrador de la NASA James Webb va encetar el programa de divulgació popular de la cursa espacial. Una de les tasques del programa era obrir la NASA al món de l'art. Els artistes més destacats dels EUA han tingut un ampli accés a la preparació de les missions. Webb va ser un visionari i el director de la NASA més reconegut -va ser nomenat per Kennedy amb l'encàrrec d'arribar a la Lluna-. En honor seu es va batejar amb el seu nom el telescopi espacial que ha de succeir el Hubble, un projecte conjunt de la NASA i l'Agència Espacial Europea. Tot i aquests mèrits, tampoc Webb se salva de la crisi perquè l'activació del telescopi està ajornada indefinidament per falta de pressupost.
Igual que els comunistes
L'obra que dóna la benvinguda a l'exposició és un quadre de Norman Rockwell propagandístic que no té res a envejar en contingut polític als murals comunistes de l'URSS o la Xina. Es tracta de Behind Apollo 11 , un oli del 1969 que celebra la fita del primer home a la Lluna retratant el poble americà emocionat darrere dels astronautes de l'Apol·lo 11. Per sort per a Rockwell, l'exposició mostra un altra obra seva, Grissom and Young (1965), una joia del realisme anecdòtic característic de Rockwell. L'artista va tenir accés al recinte de la base de Cap Canaveral on, tres hores abans, es preparaven els astronautes Guss Grissom i John Young per a la missió Gemini 3. El quadre fins i tot recull el moment temporal en què es produeix l'escena: 153 minuts i 45 segons abans de l'enlairament.
Per als amants de l'espai, cada quadre és un viatge conceptual a efemèrides cabdals de la conquesta de l'univers. I per als mitòmans, trobar-hi creacions com el retrat fet per Rockwell de Guss Grissom, membre del grup dels set primers americans que van viatjar a l'espai, és una experiència que t'acosta al cel.
