Barcelona.A més de fer el seu espectacle al Grec, Rossetto trepitjarà El Molino dimarts vinent amb un únic concert de tango. Cecilia mima El Molino (així es dirà) té aquest nom perquè l'artista considera que els catalans l'han mimat molt. En aquesta ocasió el públic en podrà veure tot un repertori sencer amb els seus inseparables Binelli i Angeleri.
Serà un retrobament amb una geografia urbana i sentimental que ha marcat l'artista. Rossetto es va establir a Barcelona el 1991 i, encara que sembli estrany, serà la segona vegada que actuarà a El Molino: "He actuat una única vegada a El Molino i una a l'Arnau. I mai al Bagdad!", precisa. L'actuació "serà una abraçada a El Molino i a tot aquest barri", i també hi cantarà alguna cançó en català amb Marina Rossell. Antiga veïna de la ronda de Sant Pau, fa tres anys va tornar a Buenos Aires per la mort dels seus pares.
No sabem si veure-la en un escenari encara serà, com deia fa anys un crític teatral, "com estar en una muntanya russa passat de coca", però el que sí que no ha canviat és la seva creença que "el tango és poesia immortal i que Barcelona és la tercera pàtria" del gènere. I segons Rossetto, aquest amor es fonamenta en el fet que "Barcelona és una ciutat de port, i el tango és musica de port, conformada pels fluxos migratoris". Els anys tampoc han erosionat les seves conviccions polítiques: "La cultura és més d'esquerres. Són més oberts. Els de dretes tenen el cap estratificat i moltes coses els semblen immorals o impresentables".
