Publicitat
Publicitat

Els tres expresidents de Ferrocarils diuen al jutge que el pla de pensions buscava "fidelitzar" directius

Vilalta, Roig i Herce declaren en la primera sessió del judici. La Fiscalia demana penes de fins a 6 anys de presó per contractar irregularment un pla de pensions

Els tres expresidents de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) acusats de contractar irregularment un pla de pensions per a directius han defensat avui la legalitat del fons, amb el qual pretenien evitar la fuga de càrrecs de l'empresa, però han negat haver-ho ideat.

En la secció sisena de l'Audiència de Barcelona s'ha iniciat avui el judici contra els expresidents de FGC Albert Vilalta -després conseller de Medi Ambient en l'època de CiU i secretari d'Infraestructures amb el PP-, Enric Roig i Antoni Herce, que successivament van dirigir l'empresa pública fins a 2004.

La Fiscalia demana penes d'entre 4 anys i 10 mesos fins a 6 anys de presó per a cada un dels acusats, als quals acusa d'haver contractat irregularment un pla de pensions, a l'esquena del consell d'administració de FGC, amb el qual una quinzena de directius de l'empresa pública es van beneficiar de sobresous que sumaven 2,7 milions d'euros.

Els expresidents Roig i Herce, que van cobrar respectivament 1.069.801 i 276.465 euros d'aquest fons de pensions, van ser condemnats pel Tribunal de Comptes a tornar els 2,7 milions d'euros del pla, en una sentència que està recorreguda davant el Suprem.

El més de milió d'euros que Roig va percebre en el seu cessament el 1999 suposen el cobrament més elevat, fins al punt que Herce, a l'assaonament president de l'empresa, va arribar a consultar els seus "dubtes" sobre aquesta xifra al llavors conseller de CiU Pere Macias, que el va remetre a un secretari general que finalment va avalar l'operació, segons que ha explicat avui el propi processat davant el tribunal.

En les seves declaracions, els tres acusats s'han desviat la responsabilitat sobre la creació del fons i han negat la seva paternitat: mentre Vilalta ha assenyalat Roig com el seu autor intel·lectual, aquest ha culpat Herce, que al seu torn ha afirmat que la idea del pla va sorgir dels altres dos expresidents.

L'exconseller ha precisat que va ser Roig qui li va plantejar la creació del pla de pensions, i que a ell li va semblar "una bona idea", atès que altres empreses del sector, com Renfe o Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), utilitzaven fórmules similars com a incentiu per als seus directius.

En qualsevol cas, els tres processats han coincidit a al·legar que el milionari pla de pensions es va concebre com una fórmula per evitar la fuga de valuosos directius de FGC, en els anys previs als Jocs Olímpics, en què molts d'ells marxaven al sector privat.

Malgrat defensar la seva legalitat, els acusats no han justificat els motius pels quals la contractació del pla va estar oculta al consell d'administració de FGC i s'han limitat a indicar que aquest tràmit no calia, mentre s'escudaven en el fet que cap de les auditories comptables de l'època van veure irregularitats en el fons, que anava a càrrec de la despesa social dels pressupostos.

Malgrat la condemna del Tribunal de Comptes, el fiscal demana paral·lelament que en el procés penal els tres acusats paguin solidàriament els 2,7 milions desviats i que els altres tretze directius tornin les quantitats que van rebre de l'irregular fons de pensions.

A més, el ministeri públic sol·licita també que els altres tretze directius que van cobrar del fons de pensions tornin les quantitats percebudes, en considerar-los partícips a títol lucratiu en la trama.

En les qüestions prèvies, les defenses han intentat avui sense èxit que el tribunal eximís als acusats i als partícips lucratius del pagament de les quantitats percebudes, al·legant que aquesta quantitat els és reclamada pel tribunal De comptes i que el fiscal no està legitimat a demanar-les perquè és FGC, acusació particular en la causa com a perjudicada, qui ho ha de fer.

La sala, això no obstant, ha denegat les pretensions de les defenses i ha posposat a la sentència la seva decisió sobre l'assumpte, encara que ha recordat que l'acusació de FGC, malgrat que només reclama econòmicament a Roig i Herce, no ha renunciat expressament a ser indemnitzada per la resta i això permetria al fiscal plantejar-ho.

Més continguts de