Vols prendre menys calories? Tot el que has de saber sobre l'aspartam i la resta dels edulcorants artificials

BarcelonaSom a l'estiu, portem menys roba, anem a la platja… i ens sentim més observats. Aquesta és, probablement, la principal raó per la qual l'estiu és l'època de l'any en què més gent intenta fer règim. I una de les claus del règim és, sempre, consumir menys sucre, motiu pel qual molta gent deixa els refrescos normals i es passa als light. Però tant aquests refrescos com molts altres productes sense calories contenen una sèrie d'ingredients, com l'E-951 i l'E-952, molt polèmics. Per què?

Què és l'aspartam?

L'aspartam és un edulcorant artificial que es fa servir des de fa tres dècades. Per a la indústria de l'alimentació la seva descoberta va ser una autèntica fita, perquè l'aspartam (que a les etiquetes pot aparèixer com a E-951) és 200 vegades més dolç que el sucre però, a diferència també del sucre, no té calories.

Qui el fa servir?

Acabaríem abans si expliquéssim qui no el fa servir, perquè l'aspartam és present a milers de productes d'alimentació. La Coca-Cola 'light' o la Zero són els referents que tothom té presents quan sent parlar de l'aspartam, però el cert és que el fan servir tota mena de productes de diferents àmbits, des de la pastisseria fins als iogurts, passant pels xiclets o, fins i tot, alguns medicaments.

Per què té mala reputació?

Metges i professionals naturistes en desaconsellen l'ús, perquè consideren que el cos només tolera bé els ingredients naturals, però no els artificials. Alguns estudis científics, fets amb animals, han determinat a més que en dosis elevades l'aspartam és tòxic i, fins i tot, cancerigen. Alguns investigadors apunten la contradicció que l'E-951, com la sacarina (E-954) i la sucralosa (E-955), poden contribuir a desenvolupar la diabetis de tipus 2, i experts en nutrició i alimentació natural l'han arribat a descriure com la substància més perillosa feta servir mai per la indústria de l'alimentació. Però la veritat és que els estudis publicats són contradictoris: mentre que alguns el consideren perillós, d'altres (la majoria) no han trobat cap evidència que sigui dolent.

És segur consumir-ne?

Després d'una gran polèmica, amb centenars d'articles publicats atacant-lo o, si més no, posant en dubte que fos bo per a la salut, l'agència europea de seguretat alimentària va encarregar un exhaustiu estudi per determinar si l'E-951 podia, o no, ser consumit. La conclusió va ser que, tot i ser cert que resulta tòxic en dosis elevades, l'additiu no presenta cap problema si es consumeix amb moderació. La UE considera que la ingesta diària admissible és de 40 mil·ligrams per quilogram de pes i dia, o el que és el mateix, 2,8 grams d'aspartam per a un adult de 70 quilos. Segons l'estudi europeu, el més exhaustiu i solvent de tots els fets fins ara, l'E-951 només és tòxic quan se superen els 4.000 mil·ligrams per quilo i dia. Tenint en compte que una llauna de Coca-Cola 'light' conté uns 192 mil·ligrams, un adult hauria de beure unes 18 llaunes al dia per superar aquest nivell. Europa assegura que tothom pot prendre aspartam sense preocupar-se, fins i tot els nens.

És l'únic edulcorant polèmic, l'aspartam?

No. Tots ho són i ho han estat sempre. Ja ho va ser el primer edulcorant artificial, la sacarina (coneguda en el seu moment com 'el sucre dels pobres'), poc després de ser descoberta l'any 1879. Les crítiques sempre són les mateixes: són cancerígens, provoquen embòlies, hipertensió, vòmits… Entre els més polèmics hi ha el ciclamat de sodi (E-952), que, com l'aspartam, es fa servir per endolcir tot tipus de productes. Estudis fets amb rates van concloure que, en quantitats elevades, provoca càncer, motiu pel qual va ser prohibit a països d'arreu del món, des dels Estats Units (on continua sent il·legal) fins al Regne Unit, passant per Austràlia. Molts països, entre ells Mèxic, el van acabar prohibint després de la pressió popular. Allà on es va prohibir, va ser substituït per l'aspartam, acceptat en una setantena de països. A Espanya, en canvi, el ciclamat de sodi és legal i es fa servir, per exemple, en la Coca-Cola 'light' i la Zero. La Unió Europea, probablement la institució del món que fa estudis més sofisticats abans d'autoritzar un nou producte per al consum, el considera completament segur.

Com reacciona a les crítiques la indústria?

Buscant nous edulcorants que s'afegeixen a una llista cada cop més llarga: sacarina (E-954), sucralosa (E-955), sorbitol (E-420), xilitol (E-967)... En aquest punt, com en molts d'altres, la indústria segueix modes i explota a fons la publicitat. L'última tendència és l'estèvia, un edulcorant que està fent furor perquè, a diferència dels anteriors, és completament natural i se li atribueixen tota mena de virtuts, des de regular la pressió arterial fins a controlar l'ansietat. Tot i que al Brasil i al Paraguai han fet servir les fulles d'aquesta planta des de fa segles, l'estèvia és una nouvinguda als prestatges dels nostres supermercats. Els Estats Units només en van aprovar l'ús l'any 2008 i la Unió Europea encara més recentment, el 2011. Gràcies a la seva bona reputació, l'estèvia guanya terreny amb rapidesa, i fins i tot Coca-Cola ha llançat al mercat de diversos països (però no a Catalunya, de moment) una varietat, Coca-Cola Life, edulcorada amb la planta, tot i que la barreja amb sucre.

Per què se n'ha de prendre?

Si, tot i haver estat aprovats per les agències de salut més rigoroses del món, com l'europea, continuen sent polèmics, la pregunta és: per què s'han de consumir edulcorants? I la resposta és que, més enllà de la controvèrsia, consumir-ne moderadament sembla que aporta beneficis indiscutibles, no tant pel fet que siguin bons per la salut com perquè permeten reduir el consum de sucre, la qual cosa equival a reduir la ingesta de calories, controlar el nivell de sucre en la sang i evitar problemes dentals.