Publicitat
Publicitat

Un asteroide va dur l'aigua a la Terra

La missió Rossetta descarta que l'element líquid vingués d'un cometa, tal com publica 'Science'

Fa uns 4.500 milions d'anys, quan es va formar la Terra, encara no hi havia aigua, l'element líquid sense el qual no hi hauria vida. Segons alguns models elaborats pels científics, l'aigua va arribar al nostre planeta quan va ser bombardejat per algun cos estelar fa uns 800 milions d'anys després de la seva formació. Però, d'on va venir aquest impacte? La missió Rosetta, la primera que ha permès dur un robot a la superficie d'un cometa per estudiar-lo, sembla haver encertat la resposta. A partir de les diferències isotòpiques entre l'aigua del cometa i la de la Terra, els científics creuen que prové d'asteroides i no de cometes, segons publica avui 'Science'.

L'aigua conté àtoms d'hidrogen regulars que contenen un protó i un electró. En alguns casos, però, l'hidrogen és reemplaçat pel seu isòtop més pesat, el deuteri, que també inclou un neutró. Segons les mesures que ha pogut prendre un dels instruments que porta Rosetta, a l'aigua del cometa 67P/Churyamov-Gerasimenko la proporció de deuteri-hidrogen és tres vegades més gran que la de l'aigua dels oceans de la Terra. La proporció també és molt més alta que la que hi ha en altres cossos estelars similars.

La teoria sobre l'origen cometari de l'aigua a la Terra va agafar força fa uns anys a partir de les dades obtingudes al cometa 103P/Hartley 2, amb una proporció entre deuteri i hidrogen més propera a la que tenen els oceans. Això va fer que alguns científics reconsideressin una teoria que havia perdut força. No obstant, les noves anàlisis del cometa 67P han portat els científics de l'Agència Espacial Europea (ESA) a creure que en realitat els asteroides en van ser els responsables.

Els resultats també suggereixen que les proporcions de deuteri-hidrogen al cinturó d'asteroides que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes mart i Júpiter és molt diversa. L'explicació podria estar en les diferents distàncies dins del sistema solar, com en el Cinturó de Kuiper a prop de Plutó, o molt més lluny en Núvol d'Oort. Tot i que avui els cometes l'aigua és més abundant als cometes que als asteroides, els científics creuen que en un passat aquests cossos estelars més grans en contenien molta més, que poc a poc van anar perdent per la seva exposició al Sol.

Més continguts de