Publicitat
Publicitat

CIÈNCIA

Catalunya gestiona el 10% dels trasplantaments de sang de cordó umbilical del món

Un banc de cordó de primera

El Banc de Cordó de Catalunya és el primer d'Europa i el tercer del món, després d'arribar als 1.000 trasplantaments de sang de cordó umbilical. La seva directora mèdica defensa el model de banc públic.

En els últims 17 anys, el Banc de Cordó de Catalunya ha beneficiat un miler de pacients de 256 hospitals de 32 països d'arreu del món. La seva directora mèdica, Marta Torrabadella, assegura que un miler de trasplantaments "és una xifra molt alta perquè les malalties que requereixen aquest tipus de trasplantaments són minoritàries". A tot l'Estat, segons Torrabadella, només es necessiten entre 100 i 150 trasplantaments de sang de cordó umbilical cada any.

Aconseguir la fita de les 1.000 unitats, per tant, ha fet que el banc català s'hagi situat a la primera línia mundial i representi el 10% dels trasplantaments fets a tot el món. La directora mèdica del programa explica que el secret d'aquest èxit ha estat l'aposta per la qualitat. "Que surtin més unitats d'aquí és una qüestió de qualitat i de confiança, que es genera a partir de l'èxit que tenen les unitats", explica. "És a dir, si finalment el malalt s'ha curat o no s'ha curat", aclareix.

Un acte institucional celebrat ahir al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona va servir d'homenatge per a les mares donants i de festa dels 1.000 trasplantaments. Una festa que es complementa avui a l'auditori de la Pedrera amb una jornada científica que aplega els principals experts mundials en els usos terapèutics de la sang de cordó.

Bancs públics i privats

A més de la donació del cordó a un banc públic, també existeix l'opció de conservar la sang perquè la pugui utilitzar el mateix nen. De moment, però, no hi ha cap banc privat que estigui autoritzat per oferir aquest servei a l'Estat. Marta Torrabadella explica que, a més, les opcions que la sang acabi sent útil per al mateix nen són gairebé nul·les, i defensa el model de banc públic: "Mentre hi hagi persones que ho necessitin per salvar la vida no té gaire sentit guardar una cosa que sabem que no tindrà cap mena d'utilitat".

En referència a la polèmica al voltant de l'empresa alemanya DKMS, que volia captar donants de medul·la òssia per a receptors concrets, Torrabadella aclareix que és un cas diferent, però insisteix en la defensa del model de banc públic: "Buscar donant per a un receptor concret és altament ineficient, és com buscar una agulla en un paller. És millor que hi hagi un gran registre amb molts donants, i quan hi hagi un malalt que ho necessiti, buscar el donant que hi és compatible".

Més continguts de