De ser un sopar d'instrumentistes a esdevenir una cita de ressò internacional. L'evolució de la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu -que aquest cap de setmana arribarà a la trenta-sisena edició- dóna idea de la qualitat dels participants i de l'interès que desperta la música d'arrel.
És indubtable que l'instrument més emblemàtic de l'alta muntanya catalana és l'acordió diatònic, però en realitat és entre nosaltres des de fa poc més de cent anys. La seva ràpida implantació va desplaçar instruments autòctons com el flabiol, el rabec o el sac de gemecs fins al punt que avui associem festa pirinenca al ritme viu i encomanadís de la manxa de l'acordió.
Fins diumenge, a Arsèguel, però també a la Seu d'Urgell -i els dies 2 d'agost a Vilagrassa i 6 d'agost a Bolvir-, desfilaran un total de cinquanta músics de tretze països: el quebequès Raynald Ouellet, el basc Joseba Tapia, els catalans Carles Belda i Cati Plana... Potser no us sonen de res, però imagineu-vos un vespre d'estiu a la fresca, en un poble pirinenc, ambient desinhibit i acordió diatònic. Us acabareu de decidir.
