Publicitat
Publicitat

PASSI-HO BÉ TINGUIN

El bandit cívic i responsable

Ara mateix m'hauria de morir ennuegat perquè em disposo a infringir una norma que segueixo: explicaré l'argument d'una pel·lícula (o d'una novel·la, tant és) a lectors que l'ignoren. Tota regla té excep cions: a hores d'ara no és gaire greu revelar que Anna Karenina sucumbeix enfrontada a la xarxa ferroviària russa. Tot i així, em disgusta fer-ne plat. Els que ho desconeixen, val més que es llegeixin la novel·la -o que es comprin el videojoc.

Blackthorn ( Sin destino ) és un western crepuscular que narra els últims anys de Butch Cassidy, un lladre de trens i bancs nord-americà que va morir en un tiroteig a Bolívia el 1908. La pel·lícula parteix de la idea que Cassidy no va morir llavors, sinó que es va escapar, es va amagar a la selva i es va dedicar a la cria de cavalls i, entre euga i euga, a fer-se una índia.

El 1927 Cassidy coneix un madrileny fugitiu, Eduardo Apodaca, i primer li salva la vida i fan amistat. I ara, amb dolor del meu cor i arítmies agudes, revelaré un gir argumental: Cassidy descobreix que els perseguidors d'Apodaca no són els esbirros de l'amo d'una mina de plata (un explotador vil i abjecte), sinó que el busquen els miners, uns indígenes estafats per Apodaca que eren els propietaris autèntics de la mina després d'un plet amb l'amo. Llavors Cassidy no pot contenir la seva indignació i es gira contra el seu amic.

Això és, han dotat de consciència social un bandit per acostar-lo, fent entrar el clau per la cabota, a l'espectador actual. Acabaran convertint Joana Calamitat en sufragista abrandada; Jesse James en protector dels animals, i Billy el Nen en lluitador incansable contra la pedofília després d'haver estat víctima d'a bu sos per part dels germans Dalton.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT