Quan banyar-se en públic estava mal vist

El costum de banyar-se en públic és relativament recent. Va arrencar a principis del segle XIX amb els corrents higienistes. Els impulsors d'aquesta nova pràctica propugnaven les qualitats terapèutiques dels banys en aigua de mar o en balnearis. D'aquesta manera, es va configurar una nova activitat d'oci que es podia fer en família o amb els amics, i que es relacionava amb una activitat física i en contacte amb la natura.

Durant molts segles, però, el bany a l'aire lliure només el practicaven, en les societats cristianes, els nens, i de seguida que es feien grans l'havien d'abandonar, tal com encara passa en la majoria de països musulmans. En altres cultures, com la hindú o algunes del Pacífic, el bany al mar o al riu ha estat un esbargiment innocu a l'abast de persones de totes les edats.