La bicicleta esquiva la crisi de la mobilitat

BarcelonaFa anys que les bicicletes van deixar de ser només per a l’estiu, contradient així el títol de la famosa obra de teatre. Així ho va constatar ahir el director d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre de la Generalitat, Xavier Flores, en presentar les dades de l’últim observatori de la bicicleta, corresponent al 2014. Aquestes dades evidencien que, malgrat un lleu retrocés en els últims dos anys, la bicicleta s’ha consolidat com un mitjà de transport que utilitzen diàriament prop de 450.000 catalans d’entre 12 i 79 anys, és a dir, el 7,3% de la població dins d’aquesta franja d’edat.

La realitat de la bicicleta, però, és més diversa que la d’utilitzar-la només per anar a la feina. De fet i, a la pràctica, són els passejos i el lleure -per una banda- i l’esport -per l’altra- les dues motivacions principals per agafar-la. Així, el nombre de persones que asseguren que han utilitzat una bicicleta durant l’última setmana puja fins als 2,8 milions de persones -el 24%-, mentre que el 44,5% hi van amb alguna freqüència. L’observatori també recull que el 56,8% de catalans tenen una bicicleta personal i fins al 90,3% saben anar-hi. “L’administració ha d’apostar fort” per aquesta opció, va assegurar Flores. Tot i que va reconèixer que ja es tracta d’una realitat consolidada, encara hi ha un gran potencial de creixement que, any rere any, té en la seguretat del ciclista una de les grans millores pendents.

Duplicació des del 2006

El baròmetre de la bicicleta, que encarrega el departament de Territori i Sostenibilitat pràcticament cada any, reflecteix que, des del 2006 -quan va començar a elaborar-se i només un 4% de la població l’utilitzava cada dia i un 16% afirmava que l’havia agafat en l’última setmana-, l’expansió ha sigut considerable. Les xifres actuals pràcticament han duplicat aquests registres, però són lleugerament inferiors a les dades del 2012. Flores va treure importància a aquest retrocés i va recordar que la mobilitat ha patit una davallada considerable durant els últims anys de crisi. De fet, l’entrada de vehicles privats a l’àrea de Barcelona ha caigut prop d’un 15% des del màxim d’1,2 milions de cotxes assolit el 2007, i el transport públic comença ara a experimentar un cert repunt després d’anys també de descensos. “En un escenari d’anys de baixada de la mobilitat, mantenir-se és un èxit”, va assegurar el director, que va insistir en la necessitat de generar condicions favorables perquè més usuaris s’hi sumin. De fet, va admetre que, en comparació amb països del nord d’Europa, la implantació de la bicicleta a Catalunya encara està començant i hi ha un “camp molt gran per créixer”. Tot apunta que serà així durant els pròxims anys perquè la població, en una proporció majoritària, identifica aquest mitjà de transport amb tres avantatges clars: la millora de la salut dels ciclistes; un vessant econòmic que fa de la bicicleta la manera de desplaçar-se més barata, i una millora de la mobilitat general i, de retruc, de la qualitat de l’aire que es respira a les grans ciutats. La millora de la seguretat amb més carrils segregats de circulació i la senyalització són els aspectes identificats com a millorables i, per tant, es coneix què cal fer per fomentar-ne l’ús. Igualment, es manté entorn al 50% el percentatge de catalans que opinen que els ciclistes són respectuosos amb els vianants i augmenten fins al 60% els que creuen que els conductors no ho són amb els ciclistes. La informació i l’educació tenen aquí un paper rellevant per jugar perquè, com va apuntar Flores, dos terços dels enquestats coneixen el cicloturisme, però només el 40% saben indicar on hi ha una d’aquestes rutes.

Usuaris diversos

El baròmetre, elaborat sobre una enquesta a 600 persones de tot Catalunya, revela el perfil divers dels ciclistes. Tot i que la majoria són homes, especialment menors de 40 anys i amb estudis alts o mitjans, les distàncies recorregudes depenen molt de l’ús. En cas que el passeig o el lleure en sigui el més habitual, els ciclistes acostumen a fer prop de 10 quilòmetres per trajecte; si es tracta d’una pràctica esportiva arriben a fer entre 25 i 30 quilòmetres, i quan el desplaçament forma part de la mobilitat quotidiana el trajecte no supera els 4,5 quilòmetres.

Flores va explicar també que la Generalitat fa quatre reunions cada any amb la constituïda Mesa de la Bicicleta per mirar d’identificar els punts de millora, entre els quals hi ha la poca difusió d’aquest mitjà de transport, que és una de les principals demandes dels usuaris. Com a exemple, el director de Mobilitat Terrestre va explicar que des de l’1 de gener tots els autobusos interurbans tenen l’obligació de permetre pujar bicicletes de manera gratuïta al vehicle, però segurament poca gent ho coneix. De fet, i aquí també hi ha marge de millora, només el 2,5% dels ciclistes pertanyen a alguna entitat que defensi els seus interessos.

Promoció de la bicicleta

Entre les diferents iniciatives que porta a terme el departament que lidera Santi Vila per promoure la utilització de la bicicleta, aquest 2015 destaca la finalització d’una normativa específica per uniformitzar els diferents tipus de senyalització que existeixen arreu del territori; la presentació d’un estudi sobre l’impacte econòmic d’aquest vehicle per posar en relleu què representa, i la promoció del cicloturisme i de les vies verdes, per exemple amb la construcció d’un nou carril entre el polígon del Prat de Llobregat i el municipi pratenc mitjançant un nou pont sobre el riu Llobregat.

El pla de millora de la qualitat de l’aire ja va recollir la necessitat d’impulsar la bicicleta i, per aquesta raó, també s’estan desenvolupant proves pilot per promoure’n la utilització dins de les empreses -el projecte Bicifeina- o bé per facilitar adquisició de bicicletes elèctriques. Pedalada rere pedalada, la bicicleta té encara molt camp per córrer, un repte que parteix de la certesa que ha arribat per quedar-se.