Publicitat
Publicitat

Crítica TV

A bodes (gitanes) em convides!

Antena 3 emet els dimarts a la nit un docu-reality extraordinari. No he vist res aquest estiu que enganxés més que Mi gran boda gitana . És un format anglès comprat a Channel 4 que retrata les peculiaritats de la cultura gitana anglesa nòmada. Oblideu-vos del que hàgiu vist abans sobre la cultura gitana en els docu-realities espanyols. Ni Callejeros ni res semblant. És un documental que, amb una distància freda, mostra la realitat d'una altra cultura. O potser no tan diferent, sinó més aviat portada a l'extrem dels nostres propis costums. La virtut del programa és el punt de vista: ni els perdona la vida, ni els mostra com unes rareses culturals dignes d'estudi, ni burxa en la diferència per fer riure, ni cau en la lloança fàcil de la diferència.

My big fat gypsy wedding (aquest és el títol original) ha tingut un gran èxit al Regne Unit. L'han seguit una mitjana de vuit milions d'espectadors i fins i tot una cadena nord-americana ha comprat la sèrie sense necessitat d'adaptar-la. Imperdible l'escena en què el cap de família gitano recorre disset quilòmetres en carro i quan té gana demana a la dona que li porti l'estofat en cotxe immediatament. Tot i les peculiaritats de la cultura gitana (en aquest cas l'anglesa nòmada, que no necessàriament té gaires punts en comú amb l'espanyola nòmada, sobretot en les formes) està fet amb un respecte absolut i sense emetre judicis. Retrata el masclisme, fins i tot l'esclavatge de les dones, la informalitat... Però també el valor de la tradició, la passió, la pulcritud, la importància del record. I encara que ens sembli impossible, es pot fer amb bon gust i sense escarafalls. Sense aquell sentit de la superioritat occidental i moderna amb què a vegades la televisió mostra les diferències culturals.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT