Publicitat
Publicitat

ESTIUET

El bonic conte de la gran batuda

Resum del que s'ha publicat fins ara: hi havia una ciutat anomenada Barcelona, coneguda per les seves fires i congressos, que, ai las!, un dia va descobrir que, efectivament, era de fires i congressos, però de carteristes de transport públic. Bé, de fet ja ho sabia, però havia decidit ignorar-ho. I com és que va decidir deixar d'ignorar-ho? Bé, doncs perquè els mitjans de comunicació treien cada dia imatges de les habilitats dels congressistes de la cartera aliena. I ja se sap que les coses només succeeixen quan surten als mitjans. I, més concretament, a segons quins mitjans. I també se sap que, de vegades, les coses surten perquè a algú li interessa que surtin. Res, casualitats de la vida. I és així quan arribem a l'enèsim capítol d' A la recerca del carterista perdut .

Som justament en el moment en què les autoritats decideixen mostrar a la ciutadania que ara sí que va de debò, això d'acabar amb els carteristes. Com? Convocant els mitjans a una gran batuda contra els dolents (aquí vostè hauria de posar-hi mentalment una música de pel·lícula d'acció). Setanta agents entrant a... Bé, a dos locals per identificar 103 persones i detenir-ne... Bé, una... Bé, sí, que tenia ja dues ordres de detenció. Però això no és tot: els agents van precintar un locutori que... Bé, feia servir programes informàtics no originals, i un bar... Bé, que tenia unes lamentables condicions higièniques i deficiències a la instal·lació elèctrica. Per tant, el resultat final de la gran batuda transmesa en directe al país va ser, apunti: un detingut que ja havia d'haver estat detingut, la clausura d'un locutori amb el Windows piratejat i la d'un bar brut amb els endolls fatal.

Friso per fruir del nou capítol perquè feia temps que no reia tant. Això sí, la ciutadania ara està mooolt més tranquil·la.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT