Veure el bosc com un pacient i, per tant, saber escoltar-lo quan se sent malalt, fer-li les proves diagnostiques adequades i aplicar-li el tractament adient per curar-lo. Aquest és l'objectiu d'una nova disciplina, l'ecometabolòmica, batejada i desenvolupada per experts catalans del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), del CSIC i la UAB.
En medicina, la metabolòmica s'aplica als pacients per conèixer l'activitat interna de les cèl·lules. Es fa servir per a moltes coses amb proves per mesurar paràmetres que permeten fer seguiment de trasplantaments, millorar la nutrició o desenvolupar fàrmacs. Els investigadors del CREAF han començat a desenvolupar eines per determinar si un bosc està estressat, si té alguna infecció o si està deprimit a causa de la contaminació, entre altres coses. "Es tracta de pensar en el bosc com un ésser viu, com una comunitat que es pot tractar com a pacient al qui fas analítiques", explica Josep Peñuelas, investigador del CREAF. Per determinar-ne la salut es poden aplicar tècniques que es fan servir en medicina com la ressonància magnètica (per estudiar fulles i organismes del bosc) o analítiques com les de sang per prendre mostres del fluid dels arbres i plantes. "Es tracta d'entendre el funcionament d'un ecosistema davant canvis ambientals", aclareix l'expert.
Set, estrès i infeccions
Els primers resultats d'aquesta nova manera d'estudiar els boscos s'acaben de publicar a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). Aquesta ciència ha permès filar més prim sobre les conseqüències de la sequera o els canvis de temperatura. Fins ara ja s'havia observat que modifiquen la composició química dels organismes vius, però no es podien explicar bé els canvis interns i algunes de les seves expressions. Per exemple, les plantes poden patir en algun moment problemes de creixement i això passa perquè la falta d'aigua n'atura el desenvolupament i provoca un augment del contingut intern de potassi, un dels components elementals de les plantes. L'ecometabolòmica permet "fotografiar l'interior de les cèl·lules i veure que la planta ha agafat recursos per al creixement i els ha dedicat a mecanismes adreçats a retenir l'aigua al seu interior. Per fer-ho acumula grans quantitats de potassi i de metabòlits secundaris rics en carboni i pobres en nitrogen i fòsfor que l'ajuden a retenir aigua i evitar que s'evapori", especifica Jordi Sardans, investigador del CREAF.
Primers diagnòstics
És evident que la primavera també influeix en el metabolisme dels boscos. Es veu a primer cop d'ull amb la floració de les plantes. Amb una anàlisi més precisa es pot observar que les cèl·lules vegetals estan més actives perquè augmenten les proporcions de nitrogen i fòsfor. Si el bosc pateix desequilibris no podrà expressar la seva exuberància de la mateixa manera.
Com a les persones, els excessos també passen factura als boscos. La sequera, l'excés de calor, l'atac de patògens o la contaminació atmosfèrica poden influir en la seva salut. La sequera "provoca un excés d'ozó, oxida els arbres i els afebleix, les fulles es decoloren, els teixits es deterioren i es tornen més sensibles", explica Peñuelas.
A Catalunya els boscos de pi negre als Pirineus o els boscos de Maranges i Guils ja ho pateixen. Si s'hi suma l'augment de les temperatures i que plou menys, moren més arbres.
