Publicitat
Publicitat

L'STRIPTEASE ARTÍSTIC TROBA UN ESPAI A LA NIT BARCELONINA

El vodevil nord-americà, que fa dos anys que triomfa a Barcelona, aviat entrarà a El Molino

El burlesc es despulla al Paral·lel

Avegades Barcelona fins i tot s'avança a Hollywood. Una setmana abans de Nadal es va estrenar la pel·lícula Burlesque , protagonitzada per Christina Aguilera, però aquest gènere escènic, el burlesc, ja fa temps que ha arrelat aquí. Val la pena, però, fer abans un xic d'història.

El teatre burlesc nord-americà de principi del segle XX, deutor del music-hall anglès victorià, ben aviat va establir unes pautes: esquetxos còmics on es parodiava l'actitud de les classes altes i una estrella que sempre era una vedet que amb un striptease explicava una petita història, tan senzilla que l'aparell narratiu més complex era la roba que queia. El despullament s'alternava amb números musicals i circenses i comèdia del broc gros que portaven cap al gran final amb la pell a l'aire.

Un tabú molt concorregut
Abans que El Molino reobrís, les responsables del retorn a Barcelona de la mugronera, la lligacama i les plomes de marabú van ser les sessions mensuals Taboo de la sala Apolo, dedicades al burlesc més tradicional. Amb l'espectacle a punt de fer dos anys de vida i èxit, el director artístic del xou, Juanjo Barrantes, s'explica aquest auge d'un gènere retro perquè han estat "els primers a oferir un concepte d'espectacle total, partint de la base clàssica".

No només hi ha striptease de ballarines internacionals: en les nits de Taboo hi ha faquirs, números de circ i una electritzant banda sonora proporcionada per Mambo Jambo, el grup encapçalat per Dani Nel·lo i la torrencial veu de Myriam Swanson. Són una piconadora de jazz i jump blues que fa apoteòsic el moment sovint més celebrat: la ballarina remenant les mugroneres en el moviment anomenat titty shaking . No és fàcil mantenir aquest espectacle total, de ritme endimoniat. "Cal tenir una banda fixa i que les noies, sovint estrangeres, assagin i preparin els temes amb el grup -diu Barrantes-. I això inclou attrezzo , coreografia i personatges. Res no és aleatori, tot és molt difícil". Barrantes és més proper a l'accepció clàssica del gènere, encara que també desfilen per l'escenari innovadores com Pinky Special, especialista a despullar-se mentre fa girar sis hula-hoops , i Kitty Bang Bang, que incorpora elements gore a l'actuació. Però qui vagi a l'Apolo desitjós d'un espectacle d'alt voltatge eròtic o violent se sentirà decebut: "No oferim això -afirma Barrantes-. L'essència mateixa del burlesc és l'erotisme i l'art de despullar-se sense ensenyar res. Mai no es veu res". No en va la peça més emblemàtica del gènere és la mugronera.

El burlesc 'molinero'
El Molino, davant aquesta profusió de ploma i cuixa vintage al Paral·lel, no podia mantenir-se aliè al burlesc. El mes de maig celebrarà un festival de burlesc internacional de tres dies. "El burlesc és un gènere molt molinero , el parent d'ultramar de la revista, i n'hi farem molt, aquí", explica Laura Trabal, cap de premsa d'Ocio Puro, empresa propietària d'El Molino. Trabal assegura que "serà un dels festivals més potents d'Europa d'aquest gènere". I, a més d'oferir les actuacions d'estrelles internacionals com Úrsula Martínez -la dona que, despullada, fa màgia sexual amb un mocador-, donaran l'alternativa a noves artistes mitjançant un concurs el premi del qual serà un contracte per treballar a El Molino durant dos mesos. Res de velles glòries: "Farem un burlesc en la línia de Dita Von Teese, amb molt audiovisual i números de qualitat escènica brutal", diu Trabal.

Més continguts de