BENESTAR
Societat 12/07/2015

Es busquen famílies d’acollida per a nens desprotegits

Aquest any 632 famílies han obert les portes de casa seva a infants tutelats pel Govern, però només un 13,5% d’ells poden accedir a aquesta opció, la més beneficiosa segons la llei

3 min
Es busquen famílies d’acollida per a nens desprotegits

La Glòria i el Brauli no podien tenir fills, però aquesta circumstància no va impedir que es complís el seu desig de ser pares. Fa sis anys, en comptes d’adoptar, van decidir obrir les portes de casa seva a un nadó de tres mesos a qui la seva família biològica no podia cuidar. Pot semblar un pas difícil: un acolliment familiar sempre és temporal, i el vincle que s’estableix és fort, però ells ho tenien clar. “En lloc de pensar què passaria si un dia la nena marxava, vam preferir pensar què seria d’ella si no fos amb nosaltres”, explica la Glòria. Fa tres mesos van acollir un altre menor, una nena que ara té dos anys.

La Glòria i el Brauli són una de les 632 famílies a Catalunya que -a data de juny del 2015- tenen les portes obertes a 1.021 infants de progenitors a qui, per circumstàncies diverses, se’ls ha retirat temporalment la custòdia dels fills. El cas de presumptes irregularitats al CRAE Petit Príncep, destapat per aquest diari, va posar de manifest la sobresaturació d’aquests centres i la necessitat de desenvolupar les altres opcions de protecció.

Tot i que l’acolliment familiar és una de les mesures d’empara més eficients, és també la més infradotada, i només un 13,5% dels nens sense pares poden accedir a aquesta opció. La majoria, el 38,5% dels infants en protecció de la DGAIA, han de viure en un centre d’acollida, i a un 35% els acullen familiars més o menys propers al menor. A Catalunya la llei 14/2010 sobre els drets de la infància estableix que, sempre que sigui possible, les mesures d’acolliment tenen preferència respecte a les que comporten l’internament de l’infant en un centre. “Un nen que no pot estar amb els seus pares ha passat per coses que no hauria d’haver viscut mai: tot i que als centres estan ben cuidats, necessiten una família que els mimi i els atengui com es mereixen. Ells no tenen cap culpa del que els passa als seus pares, també són víctimes”, assenyala la Glòria.

El problema, que des de fa temps denuncia el Síndic de Greuges, és que no hi ha prou llars per a tots els nens que en necessiten. “El caràcter prioritari que estableix la llei de l’acolliment familiar no té traducció en la realitat del sistema de protecció”, diu l’adjunta al Síndic de Greuges pels drets de la infància, Maria Jesús Larios. L’any 2013, per exemple, hi havia 287 infants pendents d’un acolliment familiar. “I les xifres són molt més altes, però a l’hora de fer la valoració tècnica sobre on cal enviar el nen molts avaluadors ja no posen l’acolliment familiar com a opció perquè saben que no hi ha places”, lamenta Larios.

Famílies professionalitzades

Tot i que el nombre de famílies d’acollida ha augmentat en els últims anys, continua sent insuficient. La Glòria ho veu com una qüestió urgent: “A molts d’aquests nens l’únic que els falta és una mica d’afecte”. I avisa també els indecisos: “La nena gran té clar que té una mama que la cuida i una mama que la va tenir a la panxa i que ara no se’n pot fer càrrec perquè està malalta; els nens ho viuen amb més normalitat que nosaltres”.

L’any 2010, juntament amb la llei que establia l’acolliment familiar com a prioritari, es va crear una nova figura per afavorir el desplegament d’aquesta opció: són les UCAE, formades per educadors socials que funcionen com una família i acullen a casa seva els menors tutelats. Aquesta figura ofereix diversos avantatges: moltes vegades els infants que han quedat desprotegits tenen especificitats que fan més difícil trobar una família que els accepti. Els educadors de les UCAE, en canvi, signen un contracte amb l’administració i, a més d’oferir amor i carinyo als nens, han rebut formació extra per a totes les necessitats que puguin tenir.

Ara mateix a Catalunya hi ha 35 famílies especialitzades que acullen infants a casa seva, una xifra creixent però encara reduïda. “El model professional no s’ha desenvolupat a Catalunya, i és un model que funciona als països nòrdics i anglosaxons; és una de les nostres reivindicacions”, diu Larios.

stats