Publicitat
Publicitat

El 'geocaching', una variant del joc de pistes que incorpora el GPS, arrela a Catalunya, on ja hi ha gairebé 5.000 objectius per localitzar

A la caça del tresor

No viatgen en vaixell, ni són necessàriament consumidors de rom o porten barbes llargues, però comparteixen amb els pirates de pel·lícula la passió pels tresors. El seus, però, no s'amaguen en cofres sota terra i són força més austers que les tradicionals monedes d'or o les piles de joies. Una simple llibreta pot fer les delícies dels més entregats. Els aficionats al geocaching dediquen el seu lleure a la caça de tresors. Armats només amb un GPS segueixen les coordenades marcades per algun altre participant -a través de la pàgina web www.geocaching.com - fins a arribar al lloc precís on han de començar la recerca per culminar l'aventura i escriure el seu nom amb lletres daurades a la llista d'afortunats que han trobat un tresor.

Es tracta d'una forma d'oci derivada de les pràctiques militars. El joc s'inicia l'any 2000, en el moment en què el govern dels Estats Units decideix eliminar les restriccions d'ús -reservades fins llavors al ministeri de Defensa- del sistema de posicionament global (el popular GPS), que permet ubicar punts concrets de la geografia mundial. Fet aquest pas, el pioner David Ulmer va decidir celebrar el canvi proposant una mena de joc de pistes per localitzar un cofre. Aquest va ser el primer caché -el tresor, en la terminologia del geocaching - de la història, l'inici d'una fórmula d'oci a l'alça que ja ha arrelat a Catalunya, on es calcula que hi ha quasi 5.000 cachés amagats. Arreu del món n'hi ha prop d'un milió i mig d'actius; és a dir, que és verificable que continuen al seu lloc, perquè algú s'ocupa de mantenir-los.

Tot pot ser un 'caché'

L'objectiu del joc: trobar des d'una caixa plena de petites joguines fins a un simple paper on deixar constància de la troballa. Tot pot ser un caché. I, per tant, tot pot ser susceptible de ser buscat. El valor afegit: conèixer pam a pam alguna part del territori. Una manera diferent de viatjar o, senzillament, de conèixer millor els voltants de casa. Només hi ha dues normes. D'una banda, tenir clar que sempre que s'opti per agafar algun element del caché se n'ha de deixar una altre del mateix valor, cosa que accentua que els participants més petits surtin a la caça del tresor carregats de cromos o ninots per si es topen amb algun premi que els fa il·lusió endur-se. La segona restricció fa referència als llocs on es pot amagar el tresor. Tot és possible, sempre que no s'enterri el caché. Pirates sí, però no tant. Un altre detall important és deixar constància de la troballa en el full de registre que hi ha en cada tresor i, a posteriori, anotar-ho també a la pàgina web i deixar-hi els comentaris que es creguin oportuns, com ara destacar les vistes que es tenen des del destí o criticar el mal estat de conservació del caché, per citar només dos dels conceptes més recurrents.

"La gràcia és amagar els tresors en llocs que tinguin un encant especial, perquè després la gent que els busqui pugui descobrir un espai diferent i el joc guanyi en valor afegit", explica el Miguel Ciezar, un dels quatre membres de l'equip Emecé. Completen l'alineació titular la seva dona, la Marta, i els nens, l'Óscar i el Víctor, de vuit i sis anys: dos buscadors de tresors experimenats. Entre tots quatre han recollit més de 2.000 cachés en els tres anys que fa des que van descobrir el joc.

Un bon gruix dels èxits que acumulen, però, els han obtingut en rutes muntades que permeten localitzar cachés múltiples, encadenats. Un cop s'ha trobat el primer s'obté la descripció per encarar el següent. Ells, per exemple, en un sol dia, en una ruta en bicicleta, en van aconseguir acumular una setantena, separats l'un de l'altre per uns 200 metres. Una mena de gimcana que garanteix que els nens tinguin al·licients continuats per mantenir l'atenció en el joc.

A la ruta dels 'moais'

GPS en mà, el més petit del grup, el Víctor, marca el camí a seguir. Som a la carretera entre la Roca del Vallès i Òrrius i avui busquem el caché que porta el nom de Moais. Per què? Perquè tan bon punt es comença el camí, el caçatresors és rebut per una rèplica en pedra tallada de les populars escultures de l'illa de Pasqua. Segurament qui va decidir amagar-hi el c aché va voler ensenyar-les al món.

Les instruccions de la pàgina web ho deixen clar: es tracta d'una missió senzilla. No ens hauria de portar gaires problemes. Tot i així, els integrants de l'equip expliquen que aquest va ser el seu primer caché i que el dia del seu debut no van tenir èxit. Després d'una bona estona buscant el tresor es va pondre el sol i van marxar una mica amb la cua entre les cames, però amb la fermesa de tornar-hi l'endemà. Ja hi estaven enganxats, i de nou amb llum de dia van localitzar el seu primer tresor: una caixa plena de moltes coses, des de bolígrafs fins a braçalets, passant per la llibreta de registre, on avui -que hi tornen- ja no escriuran el seu nom. La seva troballa ja es va registrar una vegada i avui només rememoren vells temps i comproven que el caché es manté intacte.

Més enllà de les coordenades, un cop ja som a la zona indicada, el joc ens dóna més pistes: "Al costat de l'arbre més fort". N'hi ha prou perquè els dos petits exploradors obtinguin el seu particular tresor i decideixin que avui no se n'enduran cap dels elements. Les pistes no són sempre tan evidents i els cachés de vegades s'amaguen sota l'aparença de pedres falses i fins i tot d'excrements falsos. El "més divertit" que recorda l'Óscar és un que semblava una pinya i en agafar-la s'activava una politja que et portava el premi a les mans. El seu particular premi d'avui seran pedres, pals i tota mena de coses que els dos germans s'enduen "per fer experiments".

Amb més de 15.000 'cachés'

Sèping és el nom que utilitza el català que acumula més tresors localitzats. N'ha trobat més de 15.000, cosa que el situa en el número vuit del rànquing europeu, i més de 200 amagats arreu del món. Una de les coses que més l'atrauen del geocaching és "la combinació quasi perfecta de tecnologia i naturalesa" i la possibilitat de fer activitats en família i de viatjar pel món coneixent punts curiosos. Aquest estiu, per exemple, marxa als Estats Units, la meca d'aquesta activitat -Anglaterra i Alemanya també són països carregats de cachés -, on té previst recórrer la Ruta 66 seguint les coordenades d'una multitud de tresors.

Més continguts de