Publicitat
Publicitat

GASTRONOMIA POPULAR

Valls acull 40.000 visitants l'any que s'espera la millor temporada de calçots de la història

La calçotada definitiva

Un clima adequat ha fet possible que aquest any es produeixin més de sis milions de calçots. I la Festa de la Calçotada de Valls espera avui més de 40.000 visitants. El calçot arrasa i conquereix.

Tot a punt per a la ingesta de calçots més massiva de la història: avui Valls celebra la 30a Gran Festa de la Calçotada. I la collita ha estat immillorable. El gerent de la Cambra de Comerç de la capital de l'Alt Camp, Rafael Castells, preveu una collita "d'excel·lent qualitat", que es traduirà en una producció d'un xic més de sis milions de cebes amb la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçots de Valls. Aquesta xifra supera amb escreix els cinc milions d'unitats que es van produir l'any passat. Les condicions meteorològiques han sigut ideals: temperatures baixes i poca pluja.

"La calçotada està de moda, és una festa en alça -explica Castells- i cada any mou més gent". Fins a 40.000 visitants espera avui Valls, que consumiran prop de 100.000 calçots durant la degustació, assenyala Castells. Més calçots i més aviat: enguany la festa s'ha avançat una setmana per no coincidir amb els actes de les Festes de Decennals de la Candela, que se celebraran a Valls del 28 de gener al 6 de febrer. I fan bé d'aprofitar al màxim el punt àlgid d'aquest esdeveniment: el calçot és un negoci que a l'Alt Camp atrau anualment 350.000 persones i mou uns 14 milions d'euros. I que també és de caràcter nacional: deixant de banda els calçots amb IGP, a Catalunya es recullen uns 30 milions de cebes calçades cada any.

L'art d'engolir calçots
Però si parlem de números, és necessari esmentar els que s'assoleixen en el moment més popular d'aquesta jornada: el concurs de menjar calçots. La mecànica és senzilla: de vint participants guanya qui ingereix més calçots en 45 minuts. A punt de veure què passarà aquest migdia, el rècord el té el barceloní Adrià Wegrzyh. L'any passat va engolir 355 calçots d'una tirada, 2.710 grams de vegetal i salsa.

Aquest és el moment més mediàtic de la festa, però des de primera hora del matí se celebrarà el mercat de la calçotada, un concurs de cultivadors de calçots i demostracions de com coure'ls a la graella. Però l'afluència de públic no és res comparada amb el frenesí que es viurà a les places de l'Oli i de la Zeta cap als volts del migdia, amb la degustació popular de la calçotada. Un tiquet popular de 12 euros inclou 12 calçots, terrina amb salsa, vi de Valls, pa, pitet de roba, una taronja i avellanes torrades.

Encara que exhibeixi números espectaculars, la Festa de la Calçotada és lluny de ser de les més antigues de Catalunya. Es va instituir l'any 1982, explica Castells, dins del marc d'un congrés de cuina. "Ja es feien calçotades al segle XIX. Però l'any 82, en aquest congrés es va fer una calçotada el diumenge. I va tenir tant d'èxit que així ha continuat fins a arribar al dia d'avui".

De la solitud a les masses
Tot i el seu caràcter multitudinari, la invenció del calçot va ser un afer solitari. Va ser un pagès vallenc, anomenat Benaiges, que a finals del segle XIX va començar a coure a la brasa els grills tendres nascuts de la ceba vella. També va ser ell que va enginyar una versió primitiva de l'amaniment, base de la que mengem avui dia. A principis del segle XX aquesta va començar a ser una menja habitual de moltes famílies vallenques els dies de festa. L'arrel del gran impuls que ha experimentat la calçotada el podem trobar a mitjans de segle XX, quan la Penya Artística de l'Olla feia unes cèlebres calçotades i hi convidava personalitats del mon cultural barceloní.

I sobretot, si avui assistiu a la festa, no feu servir la paraula ceba. El calçot és una ceba, però us explicaran que no és una ceba qualsevol: és una ceba replantada que, quan torna a grillar i créixer, es va cobrint amb terra -calçant- per aconseguir la seva forma allargada característica. Aquest procés també li atorga el gust dolç que la fa tant diferent de la ceba tendra picant.

Més continguts de