Publicitat
Publicitat

Universitats

Els quatre candidats a rector de la UAB ataquen la pujada de preus universitaris

Arrenca la campanya per les eleccions del 24 de maig que rellevaran a Ana Ripoll al capdavant del centre

Els quatre candidats a rector o rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han atacat l'augment de preus de les taxes universitàries previst pel ministeri d'Educació pel curs vinent. Tot i admetre que, en tant que competència de l'Estat, hauran d'aplicar aquesta pujada del 66% en les matrícules, tots ells s'han manifestat en contra de la mesura i han reclamat un sistema que garanteixi l'igualtat d'oportunitats per a tothom.

Tots quatre han reclamat també el deute de 44 milions que la Generalitat manté amb aquesta universitat, tot i que amb estils i programes electorals molt diferents.

Joaquim Coll

Catedràtic en Medicina, Joaquim Coll Daroca ha estat també vicedegà de professorat clínic i degà durant dues legislatures de la Facultat de Medicina. presenta la seva candidatura sota el lema "per un canvi real a la UAB, gestionar models, gestionar persones" i entén l'actual situació de crisi com "una oportunitat per a demostrar les fortaleses de la universitat" amb una gestió, diu, "més eficient".

Ha qualificat la decisió del govern espanyol de pujar les taxes com "error estratègic" i ha assegurat que en aquest tema mantindrà un to "reivindicatiu" per defensar que "cap alumne quedi exclòs". Respecte de la gestió de la retallada als pressupostos de la universitat, ha apostat per "canviar" la perspectiva de l'equip rector sortint –encapçalat per Ana Ripoll– i "analitzar globalment el pressupost per tal de no incidir només en les persones".

Tot i així, ha assenyalat que "les polítiques les fa la Generalitat" i si es confirma que el capítol de personal estava consumint el 110% de la subvenció pública que rep la UAB –quan la llei només permet un màxim del 90%– aquesta és una dinàmica que "no sembla molt sostenible". 

Margarita Arboix

Margarita Arboix Arzó és catedràtica de Farmacologia i ha estat vicedegana i degana de la Facultat de Veterinària. Està al capdavant 14 persones que aspiren a ser equip de govern amb vuit vicerectorats ja definits, entre ells un de Comunicació per situar millorar la imatge pública de la universitat i fomentar, va dir Arboix, la "transparència".

Arboix va assegurar que no li "tremolarà la mà" si ha d'aplicar "una retallada o un canvi". "Treballarem per un pressupost equilibrat, amb una gestió clara dels recursos econòmics però eficen, valenta i sense pels a la llengua", va dir, tot i que va subratllar la seva intenció de garantir la permanència i "estabilitat" de les noves generacions de professorat de la casa, en referència als "lectors i els Ramon i Cajals". 

Sobre el tema de les taxes, Arboix ha fet incidència bàsicament en la necessitat de garantir beques suficients, una reivindicació que –diu– portaran a la Generalitat i a l'Estat. "Tenim al nostre equip gent que sap moure's bé a Madrid, a Brussel·les i a les conselleries, així que anirem a tocar portes  a veure com es resol la disjuntiva entre augment de taxes i beques", ha afirmat. 

Ferran Sancho

El catedràtic d'Anàlisi Econòmica Ferran Sancho Pifarré ha estat vicerector de la UAB en anteriors governs, a finals dels 90 i fins a 2002, a més de vicedegà de la Facultat de de Ciències Econòmiques i Empresarials als anys 80. "Som universitaris amb una dedicació a la UAB ininterrompuda i constant, un equip cohesionat que sabem el que volem i que creiem en el diàleg amb un horitzó de renovació", ha apuntat.

Sancho es manifesta partidari d'un sistema universitari totalment "universal" on l'alumne en la seva primera matrícula només pagués les despeses de gestió (molt menys del 15% que paga actualment, sense la pujada). Tot i admetre que, donat que la competència és de l'Estat, no tindria altre remei que aplicar l'increment de preus previst pel ministeri el proper curs, ha anunciat que la seva intenció és compensar-lo amb "un increment de les beques salari" que atorga la UAB als seus estudiants.

Respecte de les retallades, el programa de Sancho incorpora la "exigència d'un pacte de finançament" amb la Generalitat que asseguri uns ingressos suficients i l'exigència també del "deute històric" del Govern amb la universitat. Sobre la política de persona, ha assegurat que si depengués d'ell "no hi hauria cap acomiadament", tot i que no s'ha compromès a tal cosa. Ara bé, ha anunciat una revisió de la organització interna de la universitat per racionalitzar la distribució de funciones entre professorat i personal d'administració i serveis. "Començarem a gestionar per l'equip de Govern, que serà més reduït, de manera que per cada càrrec eliminat podrem estalviar uns 100.000 euros", ha dit.   

Pere Solà

El catedràtic de Teoria i d'Història de l'Educació Pere Solà Gussinyer es presenta com a representant de "la candidatura més 'canyera' i més alternativa", formada per gent que "no ha ocupat mai càrrecs a la universitat" i que pensa "plantar cara a les retallades". En aquest sentit, van presentat un seguit de propostes per reduir el pressupost  de la Generalitat centrades en la seva relació amb l'àmbit privat en substitució de la retallada prevista per l'equip de govern sortint als comptes de 2012 de la universitat.

Solà va apostar per fixar un cànon del 35% en els convenis per fer cursos i mestratges que la UAB té amb fundacions i instituts privats, amb participació majoritària, on "centenars" de professors funcionaris del centre donen classes "a 120 euros l'hora". Solà ha denunciat que els sobresous que aquests docents es treuen en aquests cursos privats arriba als 100.000 euros anuals "al menys en 25 dels casos". També proposa un cànon del 35% sobre els spin-offs, fundacions i ens jurídics on la UAB sigui majoritari.

Segons Solà, amb aquests cànon es recaptarien 13,3 milions d'euros, més que el que es preveu retallar en personal (11 milions). També s'ha compromès a eliminar la triplicació de preus dels màsters per a estudiants extracomunitaris i ha assenyalat que l'augment d'ingressos previst a través de les taxes també quedaria absorbit amb aquesta reducció dels sobresous de professors per activitats privades vinculades a la UAB.

"Es pot pal·liar el dèficit amb més ingressos sense retallar persona, ni pujar taxes ni empitjorar l'ensenyament amb un augment de ràtios", va dir Solà, tot i que va admetre que les administracions el poden obligar a reduir la despesa en personal i a pujar els preus. "Però demostrarem que hi ha alternativa", ha dit.

Més continguts de