El canibalisme entre els animals, una estratègia evolutiva?
Els científics asseguren que el canibalisme és una pràctica necessària per a la supervivència d'algunes espècies
Hi ha espècies que es mengen entre elles. N'hi ha que devoren les seves cries, d'altres, la mare o el mascle. La vida després de la metamorfosi no ajuda gaire a defugir les amenaces fraternals. Els científics han demostrat que els gripaus de grandària mitjana mouen els dits dels peus posteriors per atreure els gripaus petits i empassar-se'ls sencers. "El pitjor enemic d'un gripau gegant és un altre gripau gegant", afirma un científic de la Universitat de Sydney.
En el passat, el canibalisme animal es considerava accidental o patològic: si agafeu per sorpresa una conilla en l'acte de donar a llum, el xoc la pot portar a menjar-se els seus conillets. Ara els científics s'adonen que de vegades pot tenir un sentit des del punt de vista evolutiu.
Podeu llegir l'article complet a l'ARA PREMIUM.
