El canvi climàtic com a "gran oportunitat"

Barcelona.El canvi climàtic és una realitat científica i l'atenció que hi dedica el poder públic dóna la mesura de la seriositat amb què es pren aquesta realitat. L'any 2001 el govern central creava l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic (OECC). "Aquí es formula la política nacional de canvi climàtic, segons la normativa internacional i comunitària, i es promouen les normes i els instruments de planificació que permeten assolir els objectius establerts", sintetitza la seva directora, Alicia Montalvo, que serà present demà a la xerrada sobre la cimera contra el canvi climàtic de Durban al Global Clean Energy Forum.

Montalvo veu la lluita per reduir les emissions "com una gran oportunitat per transformar el model de producció i de consum". L'aspecte rellevant és l'eficiència i diu que anem en la bona direcció: "Encara que la crisi ha fet baixar l'activitat, existeixen senyals clars que apunten a una desvinculació entre les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i el creixement econòmic". Segons dades de l'OECC, des del 2004 fins ara la intensitat energètica hauria disminuït en 14 punts. Ens cal menys energia per produir el mateix nivell de riquesa.

L'avanç de l'últim inventari de GEH del 2010 indica que les emissions s'han reduït un 3,7% respecte a l'any anterior. "El fet determinant ha sigut el canvi en el mixt de generació elèctrica amb descensos de la participació dels combustibles fòssils i un augment compensatori de les energies renovables i l'energia nuclear", explica Montalvo.

El full de ruta europeu està traçat fins ben entrat el segle XXI. Les energies fòssils hauran de ser desplaçades gradualment per arribar a una economia competitiva i descarbonitzada com a única manera de reduir les emissions. Els objectius són molt ambiciosos. Es parla d'un 40% pel 2030, un 60% pel 2040 i un 80% pel 2050. Per Montalvo l'ambició està justificada: "Estem vivint una transició a escala global que és de gran transcendència i per això ara és el moment de plantejar les grans apostes estratègiques". Entre les principals estratègies en marxa destaquen les orientades, des del 2008, a incidir en els sectors difusos, com el transport i l'edificació, un autèntic maldecap per als governs. És en aquest àmbit que les emissions són més difícils de controlar.